EL CIGRONET
Hi havia una vegada un home
que s’havia trobat un cigronet i se’l va guardar al sac.
Quan passava per un poble va
oir que tocaven a missa
DONG, DONG, DONG
I es va acostar a una casa,
va cridar i va demanar:
-Senyo ama, què puc deixar el
sac i el cigronet ací mentre vaig a missa?
-Si home, deixe’l darrere de la porta.
El va deixar i se’n va anar a
missa. Però a la casa hi havia una gallina que es va escapar del corral i es va
menjar el cigronet.
Quan l’home va tornar de missa
va veure que el cigronet no estava on l’havia deixat i va demanar:
-On està el meu cigronet?
La dona li va explicar:-és
que la gallina estava solta i se
l’ha menjat.
-Doncs em dóna la gallina o el cigronet, el cigronet
o la gallina, la gallina o el cigronet.
I es va posar tant pesat que
la dóna li va dir:
-Au, enfadós, agafe la
gallina i vaja-se’n d’ací i no torne més.
Quan arribà al poble següent
estaven tocant a missa
DONG, DONG, DONG
I es va acostar a una casa i
va demanar si podia deixar la gallina mentre anava a missa.
L’ama li va dir que la
deixara al corral. L’home la va deixar i se’n va anar a missa, però un porquet que hi havia s’havia menjat la
gallina i va cridar molt enfadat:
-On està la meua gallina?
L’ama li ho va explicar, però
ell no parava de demanar:
-La gallina o el porquet, el
porquet o la gallina, la gallina o el porquet…
I es va posar tant enfadat
que la dòna li va dir: -agafe el porquet i vaja-se’n d’ací i no torne més,
enfadós, més enfadós.
Arribava a un altre poble
quan començaven a tocar a missa i demanà deixar el porquet en una casa.
-Clar home- va dir l’ama-
deixe’l al corral , ja vindrà quan acave la missa a per ell.
Quan va tornar, el porquet no
estava.
-On és el meu porquet?
-Es que al corral tenim un bouet i se l’ha menjat- va explicat
l’amo.
Però l’home no parava de dir:
-El porquet o el bouet, el
bouet o el porquet, el porquet o el bouet…
I tant ho va dir que la dona
li va dir:
-Vinga emportes el bouet i vaja-se’n
d’ací que no volem tornar a veure’l, enfadós, més que enfadós!
L’home va agafar el bouet i
en el poble següent tornà a passar el mateix. El deixà en una casa i se n’anà a
missa.
A la casa hi havia una xiqueta que estava malalta i no
parava de dir:
-Mare vull fetge de bou que
no cou! Vull fetge de bou que no cou!
La mare obrí la panxa al bou
i li tragué el fetge perquè se’l menjara la xiqueta.
En tornar de missa l’home va
agafar el bouet, però el bouet no es movia del lloc.
-Què li ha passat al bouet
que no camina?
La dóna li ho va explicar i
l’home va començar a cridar:
-El bouet o la xiqueta, la
xiqueta o el bouet, el bouet o la xiqueta…
-Emportes la xiqueta enfadós,
però vaja-se’n d’ací i no torne més.
Agafà la xiqueta, se la va
posar dins del sac i se’n va anar.
Passà el mateix al poble
següent i deixà el sac amb la xiqueta en una casa que estaven fent pastes i
l’ama de la casa va preguntar- Qui vol una pasteta?
I la xiqueta que estava dins
del sac va dir:
-Jo, jo vull una pasteta!
En sentir la veu, varen obrir
el sac i va resultar que la xiqueta era neboda de l’ama de la casa, que la va
amagar perquè aquell home no se l’emportara. I en lloc de la xiqueta posaren un
cànter ple d’aigua perquè pesara
més.
Quan va tornar l’home de missa,
va donar les gràcies, es va carregar el sac a l’esquena i se n’anà cap a casa.
Però pel camí va començar a
caure l’aigua del cànter i l’home va dir:
-Xiqueta no et pixes, si et
pixes te tiraré al riu.
Com el cànter no parava e vessar
aigua, l’home es va enfadar i el va tirar al riu, aleshores es va donar conter
que el que hi havia dins era un cànter que s’havia trencat i després de tot
s’havia quedat sense res.
La xiqueta va tornar amb la
seua família i
Conte contat, conte acabat i
qui no alce el cul el tindrà socarrat.
I pel que sembla els va agradar prou!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada