diumenge, 7 d’octubre de 2012

CONTEM CONTES A INFANTIL

Hem encetat una nova activitat: anem a contar contes al xiquets i xiquetes d'infantil de 5 anys. Per parelles, ens preparem un conte i anem a contar-lo, en aquesta ocasió ajudats de titelles. Aquesta setmana han anat Álvaro i Neus de 5é B i Ana i Mario de 5é A a contar el conte del "Cigronet" . Però no és el del -Cigronet, on estàs? dins de la panxa del bou!....No. Aquest diu així:


EL CIGRONET

Hi havia una vegada un home que s’havia trobat un cigronet i se’l va guardar al sac.
Quan passava per un poble va oir que tocaven a missa
DONG, DONG, DONG
I es va acostar a una casa, va cridar i va demanar:
-Senyo ama, què puc deixar el sac i el cigronet ací mentre vaig a missa?
-Si home, deixe’l darrere de la porta.                                                                                   
El va deixar i se’n va anar a missa. Però a la casa hi havia una gallina que es va escapar del corral i es va menjar el cigronet.
Quan l’home va tornar de missa va veure que el cigronet no estava on l’havia deixat i va demanar:
-On està el meu cigronet?
La dona li va explicar:-és que la gallina estava solta i se l’ha menjat.
-Doncs  em dóna la gallina o el cigronet, el cigronet o la gallina, la gallina o el cigronet.
I es va posar tant pesat que la dóna li va dir:
-Au, enfadós, agafe la gallina i vaja-se’n d’ací i no torne més.

Quan arribà al poble següent estaven tocant a missa
DONG, DONG, DONG
I es va acostar a una casa i va demanar si podia deixar la gallina mentre anava a missa.
L’ama li va dir que la deixara al corral. L’home la va deixar i se’n va anar a missa, però un porquet que hi havia s’havia menjat la gallina i va cridar molt enfadat:
-On està la meua gallina?
L’ama li ho va explicar, però ell no parava de demanar:
-La gallina o el porquet, el porquet o la gallina, la gallina o el porquet…
I es va posar tant enfadat que la dòna li va dir: -agafe el porquet i vaja-se’n d’ací i no torne més, enfadós, més enfadós.

Arribava a un altre poble quan començaven a tocar a missa i demanà deixar el porquet en una casa.
-Clar home- va dir l’ama- deixe’l al corral , ja vindrà quan acave la missa a per ell.
Quan va tornar, el porquet no estava.
-On és el meu porquet?
-Es que al corral tenim un bouet i se l’ha menjat- va explicat l’amo.
Però l’home no parava de dir:
-El porquet o el bouet, el bouet o el porquet, el porquet o el bouet…
I tant ho va dir que la dona li va dir:
-Vinga emportes el bouet i vaja-se’n d’ací que no volem tornar a veure’l, enfadós, més que enfadós!
L’home va agafar el bouet i en el poble següent tornà a passar el mateix. El deixà en una casa i se n’anà a missa.
A la casa hi havia una xiqueta que estava malalta i no parava de dir:
-Mare vull fetge de bou que no cou! Vull fetge de bou que no cou!
La mare obrí la panxa al bou i li tragué el fetge perquè se’l menjara la xiqueta.
En tornar de missa l’home va agafar el bouet, però el bouet no es movia del lloc.
-Què li ha passat al bouet que no camina?
La dóna li ho va explicar i l’home va començar a cridar:
-El bouet o la xiqueta, la xiqueta o el bouet, el bouet o la xiqueta…
-Emportes la xiqueta enfadós, però vaja-se’n d’ací i  no torne més.
Agafà la xiqueta, se la va posar dins del sac  i se’n va anar.
Passà el mateix al poble següent i deixà el sac amb la xiqueta en una casa que estaven fent pastes i l’ama de la casa va preguntar- Qui vol una pasteta?
I la xiqueta que estava dins del sac va dir:
-Jo, jo vull una pasteta!
En sentir la veu, varen obrir el sac i va resultar que la xiqueta era neboda de l’ama de la casa, que la va amagar perquè aquell home no se l’emportara. I en lloc de la xiqueta posaren un cànter ple d’aigua perquè pesara més.
Quan va tornar l’home de missa, va donar les gràcies, es va carregar el sac a l’esquena i se n’anà cap a casa.
Però pel camí va començar a caure l’aigua del cànter i l’home va dir:
-Xiqueta no et pixes, si et pixes te tiraré al riu.
Com el cànter no parava e vessar aigua, l’home es va enfadar i el va tirar al riu, aleshores es va donar conter que el que hi havia dins era un cànter que s’havia trencat i després de tot s’havia quedat sense res.
La xiqueta va tornar amb la seua família i
Conte contat, conte acabat i qui no alce el cul el tindrà socarrat.


I pel que sembla els va agradar prou!!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada