dimecres, 16 d’abril del 2014

SETMANA CULTURAL

Tercer i últim dia de la Setmana cultural.
Pel matí ens hem desplaçat fins el Barranc de l'horteta i hem tingut la gran sort de trobar el propietàri d' una de les hortetes més boniques i més ben cuidadetes de la Vall: el senyor Vicent, que, molt amable, ens ha permés entrar a l'hort i poder contemplar de ben a prop de tot el que allí hi havia: fruiters, carxofes, cols, creïlles, cebes....i fabes!!!! Ens ha regalat fabes per a que les tastarem...
Després de visitar l'horteta del senyor Vicent hem anat a buscar un raconet agradable per esmorzar, per què feia molta calor i calia buscar una bona ombra per a tots. Pel camí hem fet una paradeta per vore l'Arquet.
En tornar a l'escola ens hem fet fotos de llauradors.
Per la vesprada sessió de cine (Ratatouille) i roses, clar!
Un excel·lent per la Setmana Cultural 2014.
Ara a gaudir de unes bones vacances.











dimarts, 15 d’abril del 2014

SETMANA CULTURAL

El segon dia de la Setmana cultural ha estat també molt mogut: Mentre a classe anàvem preparant el teatre de titelles "Sanópolis", a l'hortet plantaven carlotes, tomates, encisams...i al passadís es penjaven els dibuixos que varem fer el primer dia, copiant bodegons del natural.
Per agafar forces hem esmorzat ensaïmades i batut de xocolate.
Després del pati hem acabat d'enllestir el teatre i hem preparat la recepta de la vesprada.
En tornar de dinar, hem netejat les taules pes deixar-les preparades per al taller de cuina i hem anat a escoltar una xarrada sobre agricultura ecològica que ens han fet unes persones del grup GRUPECO.
Després de la xarrada, taller de cuina: "Petit mariet" i "Mosset de rateta"....











dilluns, 14 d’abril del 2014

COOPERATIVISME

Els de sisé hem participat enguany amb dos treballs per al cooperativisme, activitat organitzada per la Caixa Rural Sant Vicent i que s'exposen a la fira.
Un treball ha consisteix en la realitzaci'o d'una maqueta del nostre barri, El Carbonaire. L'altre ha estat un treball realitzat a la classe d'anglés relacionat amb la setmana cultural: un fruiter amb nombroses fruites d'allò més apetitoses.


SETMANA CULTURAL

Com tots els anys quan s'apropa Pasqua, al Rosario Pérez canviem les activitats habituals per altres un poc diferents en quant a contingut i en organització: fem la SETMANA CULTURAL.
Enguany, i com va sent habitual els darrers anys, la dediquem al Any Internacional....que enguay es dedica a l'agriculturaa familiar.
El primer dia els del tercer cicle varem dedicar la primera part del matí a fer activitats de presentació..."per què és tan necessari dedicaar un any a l'agricultura familiar?"
Després passarem a les activitats de plàstica i ferem còpies de bodegons, al natural. Cadascú utilitzà les tècniques que més adients li resultaven.
La vesprada l'ocuparem amb una gimcana agricola on les proves eren d'allò més...rurals...Arranca-cebes Encaixa la nou, Transporta melons, El meu jardí   , Menestra de fruites i verdures, Cigrons a la cassola, Piramide alimentària...














dilluns, 7 d’abril del 2014

LA CAPUTXETA

Enguany la campanya d'animació lectora que organitza la Biblioteca Municipal, gira al voltant de la Caputxeta Roja. I és que és, possiblement, el conte popular més conegut i contat; i malgrat que tots sabem la versió oficial, hi ha moltíssimes versions...i algunes d'aquestes seran les que podrem conèixer gràcies a aquesta activitat que ha organitzat la Biblioteca.
Al Rosario Pérez hem montat una biblioteca sols de Caputxeta, on els xiquets i xiquetes podran acudir per conèixer algunes de les nombroses versions que d'aquest conte tan popular hi ha. Però no sols seran llibres...hi ha moltes coses més.
Per fer-vos ganes ací vos deixe altres activitats relacionades amb el tema:

Per conèixer el personatge:

thttp://photopeach.com/album/b8lvyh?ref=est

Per vore el conte:

http://www.super3.cat/unamadecontes/demo/show_video/11









Un poc de poesia....



Caperucita
(Francisco Villaespesa)

-Caperucita, la más pequeña de mis amigas.
¿en dónde está?

-Al viejo bosque se fue por leña, por leña seca,
para amasar.
 
-Caperucita, di, ¿no ha venido?
 
¿Cómo tan tarde no regresó?

-Tras ella, todos al bosque han ido,
pero ninguno se la encontró. 
-Decidme, niños, ¿qué es lo que pasa?
 
¿Qué mala nueva llegó a la casa?

¿Por qué esos llantos? ¿Por qué esos lloros?
¿Caperucita no regresó?
-Sólo trajeron sus zapatitos... 
¡Dicen que un lobo se la comió!...



CAPERUCITA ROJA
Gabriela Mistral

Caperucita Roja visitará a la abuela 
que en el poblado próximo sufre de extraño mal. 
Caperucita Roja, la de los rizos rubios, 
tiene el corazoncito tierno como un panal. 

A las primeras luces ya se ha puesto en camino 
y va cruzando el bosque con un pasito audaz. 
Sale al paso Maese Lobo, de ojos diabólicos. 
«Caperucita Roja, cuéntame adónde vas». 

Caperucita es cándida como los lirios blancos. 
«Abuelita ha enfermado. Le llevo aquí un pastel 
y un pucherito suave, que se derrama en juego. 
¿Sabes del pueblo próximo? Vive en la entrada de él». 

Y ahora, por el bosque discurriendo encantada, 
recoge bayas rojas, corta ramas en flor, 
y se enamora de unas mariposas pintadas 
que la hacen olvidarse del viaje del Traidor... 

El Lobo fabuloso de blanqueados dientes, 
ha pasado ya el bosque, el molino, el alcor, 
y golpea en la plácida puerta de la abuelita, 
que le abre. (A la niña ha anunciado el Traidor.) 

Ha tres días la bestia no sabe de bocado. 
¡Pobre abuelita inválida, quién la va a defender! 
... Se la comió riendo toda y pausadamente 
y se puso en seguida sus ropas de mujer. 

Tocan dedos menudos a la entornada puerta. 
De la arrugada cama dice el Lobo: «¿Quién va?» 
La voz es ronca. «Pero la abuelita está enferma» 
la niña ingenua explica. «De parte de mamá». 

Caperucita ha entrado, olorosa de bayas. 
Le tiemblan en la mano gajos de salvia en flor. 
«Deja los pastelitos; ven a entibiarme el lecho». 
Caperucita cede al reclamo de amor. 

De entre la cofia salen las orejas monstruosas. 
«¿Por qué tan largas?», dice la niña con candor. 
Y el velludo engañoso, abrazado a la niña: 
«¿Para qué son tan largas? Para oírte mejor». 

El cuerpecito tierno le dilata los ojos. 
El terror en la niña los dilata también. 
«Abuelita, decidme: ¿por qué esos grandes ojos?» 
«Corazoncito mío, para mirarte bien...» 

Y el viejo Lobo ríe, y entre la boca negra 
tienen los dientes blancos un terrible fulgor. 
«Abuelita, decidme: ¿por qué esos grandes dientes?» 
«Corazoncito, para devorarte mejor...» 

Ha arrollado la bestia, bajo sus pelos ásperos, 
el cuerpecito trémulo, suave como un vellón; 
y ha molido las carnes, y ha molido los huesos, 
y ha exprimido como una cereza el corazón...