dimecres, 24 d’octubre del 2012

ANIMALS INVERTEBRATS

Encetem el tema 3 ce Coneixement de medi estudiant ara els animals invertebrats.









ELS INVERTEBRATS

CLASSES
CARACTERÍSTIQUES
EXEMPLES
Anèl·lids
  • cucs cilíndrics, segmentats
  • cos tou, dividit en anells
  • aquàtics i terrestres
Artròpodes
Aràcnids
  • cefalotòrax i abdomen
  • 8 potes
  • majoria terrestres
  • respiració traqueal
Crustacis
  • cefalotòrax i abdomen
  • 4 antenes
  • 10 potes o més
  • majoria aquàtics
  • respiració branquial
Insectes
  • cap, tòrax i abdomen
  • 2 antenes
  • 6 potes
  • quatre, dos o cap ala
  • majoria terrestres
  • respiració traqueal
Miriàpodes
  • cap i tronc
  • gran nombre de segments
  • 2 antenes
  • moltes potes
  • terrestres
  • respiració traqueal
Cnidaris
  • cos tou en forma de sac
  • irrita la pell
Equinoderms
  • radiats
  • esquelet calcari
  • respiració branquial
Mol·luscs
Gasteròpodes
  • closca d'una sola peça o sense
  • ulls als extrems dels tentacles
  • majoria marins (brànquies)
  • terrestres (pulmons)
Bivalves
  • closca de dues peces (valves)
  • viuen al mar
  • respiració branquial
Cefalòpodes
  • closca interna
  • tentacles llargs al cap
Porífers
  • enganxats a les roques
  • forma de sac amb porus
  • reproducció per partició
  • aquàtics
Nematodes
  • cucs cilíndrics no segmentats
  • cucs intestinals
Platihelmints
  • cucs amb cos pla
  • forma de cinta
  • solitària

dijous, 18 d’octubre del 2012

ELS AMFIBIS

L'últim grup d'animals vertebrats que estudiarem al tema 2 són els amfibis.
Els amfibis són un grup d'animals molt peculiar perquè poden viure a l'aigua i a la terrra.
                                 






                                
                                  







LA REPRODUCCIÓ DELS PEIXOS

Quan hem estudiat el tema 2 de C-Medi, ens deia el llibre que els peixos són ovípars i que tenen fecundació externa, però navegant per la xarxa, hem trobat una pàgina que diu que això no és del tot correcte. Diu que la reproducció dels peixos pot ser ovípara, vivípara (els taurons) o ovovivípara (xiphos). Ací us deixem l'enllaç perquè llegiu tota la informació

:http://www.botanical-online.com/animales/reproduccion_peces.htm



                        


                             

                                      

                                        


dimarts, 9 d’octubre del 2012

ELS RÈPTILS

Ara presentem un nou grup de vertebrats:    els rèptils.   Els rèptils són un grup de vertebrats molt interessant fixeu-vos en aquest documental.







EL DINOSAURIO DINO


EL DINOSAURIO DINO

Había una vez un dinosaurio llamado Dino, que vivía con sus padres Dina y Saurio.
Dino era pequeño, de color clarito.
Un día se separó de sus padres por un momento.
Pasó un tiempo y Dina y Saurio notaban algo raro, no escuchaban a Dino y él tampoco escuchaba a sus padres y se puso a llorar.
Sus padres corrieron, deshaciendo el camino, y , gracias a los llantos de Dino, sus padres pudieron encontrarle.
Finalmente llegaron a casa y Dino se hizo pipí en la cama de alegría porque no podía pensar qué le pasaría sin sus padres.

 

EL FANTASMA Y EL LÁTIGO


EL FANTASMA Y EL LÁTIGO

Había una vez un fantasma gigante y de color naranja que vivía en un castillo muy grande y muy viejo que estaba en una colina encantada.
El fantasma se llamaba Lyon y daba mucho miedo.
Un día una niña paseaba con su caballo que se llamaba Candela.
La niña tenía mucho miedo pues le habían contado que en ese castillo vivía un fantasma, pero como era muy curiosa, se atrevió a entrar.
Vio el fantasma y se asustó, pero el fantasma quería ser su amigo porque se sentía muy solo y la niña, que se llamaba Mireia, aceptó ser su amiga.
Desde entonces, todos los días se acercaba por allí para saludarle y jugar con él.
Pero un día el fantasma no apareció. Lo buscó por todo el castillo pero no lo encontró.
Mireia se asustó porque pensaba que había perdido a su amigo.
Finalmente, al cabo de unas semanas, Mireia volvió a entrar a buscarlo y su amigo el fantasma apareció con toda su familia y, desde entonces, fueron más amigos que nunca.


 

PATRIK EN EL PARQUE DE ATRACCIONES


PATRIK EN EL PARQUE DE ATRACCIONES

Había una vez una rana que vivía en un bosque, lleno de árboles donde solía jugar con su amigo Pepe al escondite.
La rana se llamaba Patrik, era de color verde y vestía unos pantalones morados y calzaba unos zapatos rojos muy bonitos.
Un día Patrik jugando con su amigo Pepe, se despistó y fue a parar a un lugar desconocido.
En ese lugar había un cartel que decía:” Parque de atracciones SUPERAVENTURALANDIA”
Patrik estaba asustado porque no sabía cómo volver, así que entró.
Le llamó la atención una atracción que tenía un cartel donde ponía “noria”, así que subió.
Al principio le pareció divertido pero luego empezó a asustarse.
Cada vez la noria giraba más rápido y se mareó y decidió saltar por la ventanilla.
Menos mal que un niño la vio y la recogió. La ranita Patrik le contó al niño lo que le pasaba. El niño le compró un globo y la ayudó a encontrar su casa.
Finalmente volvió a su casa con su familia y su amigo Pepe y no volvió a perderse nunca más.


EL PERRO Y LA CALAVERA RESUCITADA


EL PERRO Y LA CALAVERA RESUCITADA

Eso era una familia muy pobre que tenía un perro.
Un día la familia murió, el perro se quedó solo en la casa y cogió la rabia.
Los niños que se paseaban por delante de la casa, no volvían a su casa.
Un día el perro se fue a la montaña y se encontró una calavera y le dijo:
-Esta noche, con la luna llena tienes que pronunciar estas palabras y resucitarás. Tienes que decir: “calavera resucitarás y a todos matarás”
Llegó la noche y la calavera pronunció las palabras mágicas, despertó y se fue al pueblo matando a gente y comiéndoselos a todos.
El pero arrepentido de lo que había hecho, fue al pueblo, vio la calavera, le arrancó la cabeza, que es donde pensaba todo y la tiró al fuego. La calavera murió y además se rompió el maleficio.

 

LAS ESTACIONES


LAS ESTACIONES

Hace mucho tiempo, las estaciones estaban peleadas porque la gente prefería visitar el verano y la primavera.
Verano era una playa muy lujosa, con arena fina y aguas transparentes.
Primavera era un arbusto gigante que cumplía todos tus deseos.
Invierno y otoño eran dos estaciones muy poco visitadas porque decían que eran muy aburridas: el invierno eran dos montañas nevadas y el otoño, lianas que al columpiarse se rompían.
Un día la “Mano Manoplina” lanzó un rayo e hizo que las lianas del otoño fueran resistentes y en invierno comenzó a nevar y todos empezaron a ir a esquiar y a jugar con la nieve, haciendo toboganes de nieve,
Finalmente consiguieron no estar enfadadas y todas compartían las preferencias de la gente.




PILI Y MILI


PILI Y MILI

Había una vez dos perritas solitarias perdidas en la cima de una montaña. Las perritas se llamaban Pili y Mili y caminaban por esa montaña sin encontrar la salida y cada vez se le hacía más pesada esa caminata.
Cuando pensaban que estaban solas, vieron un pequeño lago con un pato.
Se acercaron al lago para beber y se dieron cuenta que no era un pato…era una simple bota!
-Pili, vamos a beber-dijo Mili.
Cuando iban a beber en el lago apareció un cocodrilo.
Mili gritó:- corre Pili!
-No os vayáis, no os voy a comer-exclamó el cocodrilo.
Pili y Mili se detuvieron.
-Como que no nos vas a comer?-dijeron Pili y Mili a coro.
-Porque soy un cocodrilo bueno- dijo el cocodrilo-¿Cómo os llamáis?
-Yo soy Pili.
-Yo soy Mili.
-Yo soy el cocodrilo Marcelino, encantado-¿Qué os pasa?
-Que no encontramos la salida de esta montaña- dijo Pili con tristeza.
-Yo os conduciré hacia la salida.
Comenzaron a andar y cuando llevaban un rato, se oyó un “crac”
Era un caracol.
-Hola
-Hola-contestaron los tres a la vez-¿Quién eres?
-Soy Sol, el caracol.
-Bueno, ¿Te vienes con nosotros a continuar la marcha? Queremos salir de esta montaña.
-Vale- dijo Sol.
Cuando llevaban horas y horas andando, estaban a punto de rendirse.
-No puedo más- dijo Sol.
-Venga no os rindáis-dijo Pili-descansemos un poco y mañana seguimos.
Así lo hicieron.
Al despertar Pili y Mili estaban en su casa descansando, todo había sido un sueño. Un magnífico sueño de la amistad entre diferentes razas de animales.
Pili contenta por el sueño despertó a su hermana Mili y le explicaba que este cuento nos ha ayudado a que podemos ser amigos de moros, indios,…y cualquier persona que pueda ser distinta a nosotros.


 




diumenge, 7 d’octubre del 2012

9 D'OCTUBRE

Us deixem un poema de Lluïsa March, molt bonic que explica perquè a l'escut  de València hi ha una rata penada.


ROMANÇ DE LA RATA PENADA

Conta una antiga llegenda
que fa més de set-cents anys
a la ciutat de València
el rei Jaume va arribar
disposat a conquerir-la
del poder dels musulmans.
Com que era nit  tancada,
a les portes va acampar
i totes les sues tropes
van gitar-se a descansar.
Però enllà de les muralles
vigilaven musulmans
que avisaren els cabdills
del perill del rei cristià.
En una reunió d’urgència
van decidir atacar,
camuflats per la nit fosca,
el campament dels cristians.
Mentre tot es preparava
per l’imminent atac
una rateta penada
contra els tambors es llançà.
Amb les ales colpejava
i les pelles feia sonar.
Va ser tant el rebombori
que el rei es va despertar:
-Què és aquest soroll-cridava-
que no em deixa descansar?
Aleshores la rateta
amb l’ala va assenyalar
el costats per on venien
els exèrcits musulmans.
-Desperteu i prepareu-vos,
soldats meus, per al combat,
que ens ataquen a traïció
ocults en l’obscuritat!
La batalla fou terrible:
tota la nit va durar.
Però a la fi el rei en Jaume,
amb els seus valents soldats,
va vèncer l’exèrcit moro
i conquerí la ciutat.
I quan féu el nou escut,
el gran rei no es va oblidar
de la rateta penada
que aquella nit n’avisà
i amb les aletes esteses
al més alt va posar.

CONTEM CONTES A INFANTIL

Hem encetat una nova activitat: anem a contar contes al xiquets i xiquetes d'infantil de 5 anys. Per parelles, ens preparem un conte i anem a contar-lo, en aquesta ocasió ajudats de titelles. Aquesta setmana han anat Álvaro i Neus de 5é B i Ana i Mario de 5é A a contar el conte del "Cigronet" . Però no és el del -Cigronet, on estàs? dins de la panxa del bou!....No. Aquest diu així:


EL CIGRONET

Hi havia una vegada un home que s’havia trobat un cigronet i se’l va guardar al sac.
Quan passava per un poble va oir que tocaven a missa
DONG, DONG, DONG
I es va acostar a una casa, va cridar i va demanar:
-Senyo ama, què puc deixar el sac i el cigronet ací mentre vaig a missa?
-Si home, deixe’l darrere de la porta.                                                                                   
El va deixar i se’n va anar a missa. Però a la casa hi havia una gallina que es va escapar del corral i es va menjar el cigronet.
Quan l’home va tornar de missa va veure que el cigronet no estava on l’havia deixat i va demanar:
-On està el meu cigronet?
La dona li va explicar:-és que la gallina estava solta i se l’ha menjat.
-Doncs  em dóna la gallina o el cigronet, el cigronet o la gallina, la gallina o el cigronet.
I es va posar tant pesat que la dóna li va dir:
-Au, enfadós, agafe la gallina i vaja-se’n d’ací i no torne més.

Quan arribà al poble següent estaven tocant a missa
DONG, DONG, DONG
I es va acostar a una casa i va demanar si podia deixar la gallina mentre anava a missa.
L’ama li va dir que la deixara al corral. L’home la va deixar i se’n va anar a missa, però un porquet que hi havia s’havia menjat la gallina i va cridar molt enfadat:
-On està la meua gallina?
L’ama li ho va explicar, però ell no parava de demanar:
-La gallina o el porquet, el porquet o la gallina, la gallina o el porquet…
I es va posar tant enfadat que la dòna li va dir: -agafe el porquet i vaja-se’n d’ací i no torne més, enfadós, més enfadós.

Arribava a un altre poble quan començaven a tocar a missa i demanà deixar el porquet en una casa.
-Clar home- va dir l’ama- deixe’l al corral , ja vindrà quan acave la missa a per ell.
Quan va tornar, el porquet no estava.
-On és el meu porquet?
-Es que al corral tenim un bouet i se l’ha menjat- va explicat l’amo.
Però l’home no parava de dir:
-El porquet o el bouet, el bouet o el porquet, el porquet o el bouet…
I tant ho va dir que la dona li va dir:
-Vinga emportes el bouet i vaja-se’n d’ací que no volem tornar a veure’l, enfadós, més que enfadós!
L’home va agafar el bouet i en el poble següent tornà a passar el mateix. El deixà en una casa i se n’anà a missa.
A la casa hi havia una xiqueta que estava malalta i no parava de dir:
-Mare vull fetge de bou que no cou! Vull fetge de bou que no cou!
La mare obrí la panxa al bou i li tragué el fetge perquè se’l menjara la xiqueta.
En tornar de missa l’home va agafar el bouet, però el bouet no es movia del lloc.
-Què li ha passat al bouet que no camina?
La dóna li ho va explicar i l’home va començar a cridar:
-El bouet o la xiqueta, la xiqueta o el bouet, el bouet o la xiqueta…
-Emportes la xiqueta enfadós, però vaja-se’n d’ací i  no torne més.
Agafà la xiqueta, se la va posar dins del sac  i se’n va anar.
Passà el mateix al poble següent i deixà el sac amb la xiqueta en una casa que estaven fent pastes i l’ama de la casa va preguntar- Qui vol una pasteta?
I la xiqueta que estava dins del sac va dir:
-Jo, jo vull una pasteta!
En sentir la veu, varen obrir el sac i va resultar que la xiqueta era neboda de l’ama de la casa, que la va amagar perquè aquell home no se l’emportara. I en lloc de la xiqueta posaren un cànter ple d’aigua perquè pesara més.
Quan va tornar l’home de missa, va donar les gràcies, es va carregar el sac a l’esquena i se n’anà cap a casa.
Però pel camí va començar a caure l’aigua del cànter i l’home va dir:
-Xiqueta no et pixes, si et pixes te tiraré al riu.
Com el cànter no parava e vessar aigua, l’home es va enfadar i el va tirar al riu, aleshores es va donar conter que el que hi havia dins era un cànter que s’havia trencat i després de tot s’havia quedat sense res.
La xiqueta va tornar amb la seua família i
Conte contat, conte acabat i qui no alce el cul el tindrà socarrat.


I pel que sembla els va agradar prou!!!!!

divendres, 5 d’octubre del 2012

GRÀCIES

Avui estem molt contents perquè hem rebut resposta de la carta que li enviarem al Sr. Alcalde: ja ens han netejat els esbarzers que hi havia al costat de la tanca del nostre pati.
Ara ja podrem replegar les pilotes sense punxar-nos!


                                   GRÀCIES!!!!!!!!!!!!!

ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR

Avui els xiquets i xiquetes de 5é i 6é han triat els seus representats al Consell Escolar del centre. Per alguns ha estat la primera vegada en participar en una votació oficial.
Felicitem les tres alumnes més votades:
Ana Peñarroja Sánchez, Sandra Saura Cuenca i Nerea Torres Moya.




LAS LENGUAS EN ESPAÑA

En España, dice la Constitución, la lengua oficial del Estado es el castellano y las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas comunidades autónomas de acuerdo con sus Estatutos. Recordemos que las cuatro lenguas cooficiales son: el catalán, el vasco o eusquera, el gallego y el aranés.







dijous, 4 d’octubre del 2012