Sembla mentida, per què no m’ho acabe de creure, però crec que ara si que va de bo. Cal tancar aquesta etapa i, malgrat que ha estat una decisió difícil de prendre, ha estat molt pensada.
Al repassar aquest blog, estic molt satisfeta de tantes coses que he pogut fer amb el meu alumnat al llarg d’aquests anys...algunes quasi oblidades i que m’han fet somriure.
Segur que hauré comés moltes errades, però han sigut no intencionades, per suposat, i espere que no hagen tingut conseqüències massa greus. Crec que ha primat la bona pràctica, les coses ben fetes, la il·lusió i les ganes, l’aprenentatge compartit (per què he aprés molt al llarg d’aquests anys dels menuts/des, dels companys/es, de les famílies i de molta gent que he anat coneixent)
No sé si tornara a començar si tornaria a ser mestra, per què hi ha tantes coses per conèixer i experimentar que segur que em demanaria una altra cosa, però no em penedisc de tot el que he viscut aquests darrers anys.
No recorde tots els noms de les personetes que m’han acompanyat...ara dedicaré un temps a recuperar-los (guarde fotos de tots i totes) però tots i totes m’han deixat la seua emprenta. Ja saben que seguisc la pista a tots els que puc. Espere poder veure’ls convertits en persones meravelloses per què és el que més desitge.
Avui, 30 de juny de 2023 tanque aquest blog que romandrà per a qui vulla guaitar en qualsevol moment.
