HISTÒRIA CLÀSICA: GRÈCIA I ROMA

UN POC D'HISTÒRIA...

LA LLUM I EL SO

El tema de Coneixement del medi ens parla de LA LLUM I EL SO. Vos deixe informació:

http://www.slideshare.net/rogembak/la-llum-i-el-so

http://www.slideshare.net/lacovadelacova/la-llum-i-el-color-3265281

http://www.slideshare.net/ramonacapell/la-llum

http://coneixementcmedi6primaria.blogspot.com.es/2011/12/tema-7-la-llum-el-magnetisme-i.html

https://sites.google.com/site/reculldematerials/curs-2010-2011/la-llum

L'ENERGIA QUE ENS ENVOLTA

                                               
                                                      ENERGIES RENOVABLES

ENERGIES NO RENOVABLES

http://rincones.educarex.es/byg/index.php/sindicacion/1236-la-ruta-de-la-energia

http://www.tv3.cat/videos/4843031/Lenergia-dels-ciutadans

EL RELLEU A ESPANYA

Per preparar el tema 9 de coneixement del medi vos deixe un enllaços molt divertits:

http://mapasinteractivos.didactalia.net/comunidad/mapasflashinteractivos/recurso/el-relleu-despanya-com-es-diu/d603636f-ca70-47e1-855b-c5ab1ce33a53

https://sites.google.com/a/la-farga.org/socials6e/virtual2colnu/unitat-2---relleu-i-rius-d-espanya/unitat-2---relleu-i-rius-d-espanya-1

http://www.slideshare.net/LIBRERUM/vols-ser-milionari-relleu-despanya

http://www.slideshare.net/mflore22/tema5-el-relleu-despanya-11046118

http://www.slideshare.net/Mprof/el-relleu-despanya-1

http://www.educaplay.com/es/recursoseducativos/35291/el_relleu_d_espanya.htm

LA NUTRICIÓ

Com ja sabeu  la nutrició és una funció  complexa per què implica a quatre sistemes: el digestiu, el respiratori, el circulatori i l'excretor. Ací teniu informació per completar el que estudieu a classe:

APARELL DIGESTIU

Funcions

L'aparell digestiu té com a funció transformar els aliments en substàncies nutritives simples perquè el nostre organisme pugui assimilar-les i transportar-les per tot el cos. Aquesta transformació s'anomena digestió.

Parts de l'aparell digestiu

L'aparell digestiu està format pel tub digestiu i per les glàndules digestives.

• El tub digestiu és un tub d'uns 10 m de llarg dividit en diverses parts.

• Les glàndules digestives són petits òrgans que segreguen sucs digestius. Aquests sucs ajuden a descompondre els aliments en substàncies nutritives simples, per tal que puguin passar a la sang.

Tub digestiu		Glàndules digestives
La boca. És l'entrada del tub digestiu. La boca conté: les dents. Les incisives i els ullals tallen els aliments i les premolars i les i les molars els trituren. La llengua. És un múscul que mou l'aliment i el barreja amb la saliva La faringe. Comunica la boca amb l'esòfag. L'esòfag. És un tub de parets musculoses que condueix l'aliment a l'estómac. L'estómac. És un eixamplament del tub digestiu. Hi té lloc la part principal de la digestió. L'intestí prim. Té vuit metres de llarg. A l'intestí prim les substàncies digerides passen a la sang. L'intestí gros. Fa un metre de llarg. Comunica amb l'exterior per l'anus.		Les glàndules salivals produeixen la saliva. L'estómac està entapissat de glàndules gàstriques, que produeixen els sucs gàstrics. El fetge produeix la bilis, un suc digestiu, que s'aboca a l'intestí prim. El pàncreas produeix el suc pancreàtic, un suc digestiu que també s'aboca a l'intestí prim. L'intestí prim està entapissat deglàndules intestinals, que produeixen els sucs intestinals.

La digestió dels aliments

Durant la digestió els aliments es transformen en substàncies nutritives simples. La transformació és de dos tipus: mecànica, que és la produïda pel moviment i trituració dels aliments, i la química, que és la produïda pels sucs digestius. Les fases de la digestió són les següents:

A la boca els aliments es masteguen i es barregen amb la saliva. La saliva. La saliva comença el procés de descomposició dels aliments en substàncies nutritives simples. A l'estómac, l'aliment es barreja amb els sucs gàstrics i es converteix en una massa líquida. L'estómac remou l'aliment durant prop d'una hora. A l'intestí prim, l'aliment es barreja amb la bilis, el suc pancreàtic i els sucs intestinals. L'aliment queda transformat en substàncies nutritives simples, que passen a la sang a través de les parets de l'intestí. Les substàncies que no s'assimilen passen a l'intestí gros. A l'intestí gros, els aliments no assimilats són conduïts cap a l'anus, on s'expulsen a l'exterior. A l'intestí gros s'absorbeix l'aigua dels aliments.

L'aparell digestiu transforma els aliments en substàncies nutritives simples, que passen a la sang per ser transportades per tot el cos.

APARELL RESPIRATORI

Parts de l'aparell respiratori

Quan respirem, intercanviem gasos entre el nostre cos i l'exterior. Per realitzar la nutrició, necessitem prendre oxigen de l'aire i eliminar el diòxid de carboni que es forma al nostre cos.
L'aparell respiratori és l'aparell encarregat de fer la respiració. L'aparell respiratori és l'aparell encarregat de fer la respiració. Està format per les vies respiratòries, els pulmons i el diafragma.

Parts de l'aparell respiratori:

Vies respiratòries		Pulmons
Les foses nasals són dues cavitats que s'obren a l'exterior pel nas. En passar per les fosses nasals, l'aire s'escalfa i s'humiteja. La faringe és una cavitat que comunica amb la laringe. La laringe és una cavitat que conté les cordes vocals. La tràquea és un tub que condueix l'aire cap als bronquis. Els bronquis són dos conductes amb ramificacions dins els pulmons anomenats bronquíols. Els bronquíols són ramificacions dels bronquis, que acaben en unes petites cavitats anomenades alvèols.		Els pulmons són dos òrgans esponjosos formats per milions de saques anomenatsalvèols, que estan envoltats de vasos sanguinis molt fins. En els alvèols es produeix l'intercanvi de gasos: L'oxigen de l'aire passa a la sang. El diòxid de carboni que genera el nostre cos i que és transportat per la sang passa als alvèols i és expulsat a l'exterior. Diafragma El diafragma és un múscul que es troba sota els pulmons. El seu moviment permet la respiració.

Els moviments respiratoris

Els moviments respiratoris són dos: la inspiració i l'expiració. En la inspiració, el diafragma baixa, augmenta la caixa toràcica i l'aire entra en els pulmons. En l'expiració, el diafragma puja, es redueix la mida de la caixa toràcica i l'aire dels pulmons surt a l'exterior. En repòs, les persones fem de 12 a 15 inspiracions per minut.

L'APARELL EXCRETOR

Funcions L'aparell excretor, també anomenat aparell urinari, s'encarrega de filtrar la sang: recull les substàncies residuals que transporta la sang juntament amb una mica d'aigua, i expulsa aquestes substàncies del cos en forma d'orina. Està format pels ronyons i les vies urinàries.

Els ronyons
Els ronyons són dos òrgans en forma de mongeta situats a la part posterior de l'abdomen. La seva funció és filtrar la sang i formar l'orina. La sang entra en els ronyons per una artèria, que es ramifica en múltiples capil·lars, els quals es reuneixen de nou en una vena, que surt dels ronyons. En els capil·lars dels ronyons, la sang expulsa les substàncies residuals i una moca d'aigua, les quals formen l'orina.
Perquè els ronyons funcionen correctament, convé beure molta aigua. A més, és poc saludable retenir molta estona l'orina a la bufeta. 

Les vies urinàries

Les vies urinàries s'encarreguen d'expulsar del cos l'orina que es formen als ronyons. Són les següents:

• Els urèters, que són dos tubs que uneixen els ronyons amb la bufeta de l'orina.
  
• La bufeta de l'orina, que és una cavitat on s'acumula l'orina.
  
• La uretra, que és el conducte que comunica la bufeta amb l'exterior. L'extrem de la uretra està envoltat per un múscul circular, anomenat esfínter, que està contret per impedir que l'orina surti. Quan es relaxa, es produeix l'expulsió de l'orina.

L'excreció

A més de l'orina, el cos elimina altres substàncies: Quan respirem, eliminem un tipus de substàncies residuals, el diòxid de carboni. Per la pell eliminem també substàncies residuals en forma de suor. Per l'anus eliminem aquelles substàncies dels aliments que no hem digerit.

 

LA CIRCULACIÓ

Funcions

L'aparell circulatori s'encarrega de portar la sang per tot el cos. Està format pel cor i els vasos sanguinis. La funció del cor és impulsar la sang pels vasos sanguinis.

La sang

La sang és un líquid vermellós que circula per l'interior dels vasos sanguinis que recorren tot el nostre organisme. En el nostre cos tenim cinc litres de sang. Algunes de les seves funcions són transportar substàncies per tot l'organisme i protegir el cos de malalties.

Composició de la sang

La sang està formada per un líquid anomenat plasma i per cèl·lules sanguínies que suren en el plasma.

• El plasma és un líquid groguenc constituït bàsicament per aigua. Transporta substàncies nutritives i substàncies residuals.

• Les cèl·lules sanguínies són:
  · Els glòbuls vermells. Tenen forma de disc i són vermellosos. Transporten l'oxigen i el diòxid de carboni.
  
  · Els glòbuls blancs. Tenen forma irregular i són gairebé transparents. Combaten les infeccions causades per microorganismes com ara la grip.
  
  · Les plaquetes. Tenen forma arrodonida. Són les responsables de la coagulació de la sang quan es produeix un tall a la pell.
  
  

  La sang és un líquid vermellós que circula pel nostre orga-nisme. Està format pel plasma i les cèl·lules sanguínies.

  
  
  Els vasos sanguinis

Els vasos sanguinis són conductes de parets elàstiques per on circula la sang. N'hi ha de tres tipus: artèries, venes i capil·lars.
Les artèries transporten la sang del cor a la resta del cos. Tenen les parets gruixudes.		Les venes transporten la sang de les diferents parts del cos cap al cor. Tenen les parets primes.
	Els capil·lars són vasos molt fins que comuniquen les artèries amb les venes. En els capil·lars es produeix l'intercanvi de substàncies entre la sang i les cèl·lules.

El cor i la circulació de la sang

El cor és un múscul de la mida del puny situat entre els pulmons. Gràcies al seu moviment de contracció i dilatació, fa circular la sang pels vasos sanguinis. El cor té quatre cavitats: les dues superiors s'anomenen aurícules i les dues inferiors ventricles. La sang entra per les aurícules, passa als ventricles, i aquests l'expulsen amb força cap a l'exterior. En el cos hi ha dos circuits sanguinis diferents, elpulmonar i el general. En el circuit pulmonar, la sang va del cor als pulmons, i dels pulmons al cor. Als pulmons, la sang expulsa el diòxid de carboni i absorbeix l'oxigen de l'aire. En el circuit general, la sang va del cor cap a les diferents parts del cor (cap, extremitats, intestins, ronyons, etc.) i torna de nou al cor. En el circuit general, la sang proporciona substàncies nutritives i oxigen a les cèl·lules. Les cèl·lules transformen aquestes substàncies en energia, i generen substàncies residuals i diòxid de carboni que aboquen a la sang, la qual s'encarregarà d'expulsar-les del cor.

El funcionament del cor

El cor bomba la sang interrompudament i a gran velocitat. Per bombar la sang, el cor es contreu i es dilata rítmicament. La successió d'una contracció i una dilatació constitueix un batec. En un minut, el cor batega unes 70 vegades, tal com pots observar si et poses la mà sobre el pit.

Observa la continuació com funciona el cor:
El cor està relaxat i but de sang.	Entra sang a les aurícules.
Les aurícules es contreuen i impulsen la sang als ventricles.	Els ventricles es contreuen i expulsen la sang del cor.

L'aparell circulatori està format `pel cor i els vasos sangui-nis. El cor impulsa la sang pels vasos sanguinis, que recorren tot el cos.

L'APARELL REPRODUCTOR

La reproducció

La reproducció és el procés mitjançant el qual es formen nous éssers vius a partir d'éssers vius ja existents. Sense reproducció, els éssers vius no tindrien descendència i desapareixeria la vida sobre la Terra.

· Homes i dones

Les persones, igual que els altres animals, ens reproduïm sexualment. Perquè la reproducció sexual sigui possible, són necessaris dos sexes, el masculí i el femení. En les persones, els individus de sexe masculí són els homes i els de sexe femení són les dones.

· L'aparell reproductor

Els homes i les dones tenim aparell reproductor. A diferència del que passa amb els altres aparells, l'aparell reproductor és diferent en cada sexe. El motiu és que realitzen funcions diferents:

• L'aparell reproductor masculí produeix les cèl·lules sexuals masculines, anomenades espermatozoides.
• L'aparell reproductor femení produeix les cèl·lules sexuals femenines, anomenades òvuls. A més, al seu interior es produeix la fecundació de l'òvul per part de l'espermatozoide, que donarà lloc al nou ésser.
  La reproducció és el procés que permet formar un nou ésser viu a partir d'éssers vius existents.

L'aparell reproductor masculí

L'aparell reproductor masculí està constituït per diversos òrgans: els testicles, els conductes deferents, les vesícules seminals i el penis. La seva funció és produir els espermatozoides o cèl·lules sexuals masculines, que, un cop s'uneixin als òvuls, formaran un nou ésser.

• Estructura

Els testicles són dues glàndules de forma arrodonida. Produeixen els espermatozoides. Els conductes deferents són dos tubs que comuniquen els testicles amb l'uretra. El penis és un òrgan musculós situat a l'exterior del cos. Està travessat per l'uretra. Té dues funcions: expulsar el semen i l'orina. El semen només es por expulsar quan està en erecció.

Les vesícules seminals són dues glàndules que produeixen el líquid seminal, un líqued viscós i blanquinós que permet als espermatozoides nedar. La pròstata és una glàndula que produeix el líquid prostàtic. El líquid prostàtic és abocat als conductes deferents. La barreja formada pels espermatozoides, el líquid seminal i el líquid prostàtic constitueix el semen.

• Funcionament

Per arribar a l'òvul, s'ha de produir la unió sexual. En la unió sexual, el penis es posa en erecció, és a dir, es posa rígid, s'introdueix a la vagina de la dona i ejacula. En l'ejaculació, el penis expulsa el semen, on neden milions d'espermatozoides. Gràcies a la seva cua, els espermatozoides poden nedar pel semen i avançar en direcció a les trompes de FaI·lopi, a la recerca de l'òvul. De tots els espermatozoides, només un acabarà fecundant l'òvul.

• La maduració sexual de l'home

Les persones, en néixer, no tenen els òrgans sexuals desenvolupats. El desenvolupament dels òrgans sexuals s'inicia cap als 11-12 anys i s'allarga fins als 17-18 anys, quan la persona queda completament formada. Aquest desenvolupament va acompanyat de notables canvis físics externs. Vegem els canvis que experimer un noi:

• Cap als 11-12 anys, els testicles es comencen a desenvolupar i apareix el pèl púbic. Es produeixen les primeres ejaculacions.
• Cap als 13-15 anys, els nois augmenten molt en pes i alçada. Se'ls eixamplen les espatlles i el tòrax i els canvia la veu. Els comença a aparèixer pèl a la barba, al pit, a les cames i a les aixelles.
• Cap als 17-18 anys, el penis ha augmentat de mida. També se'ls ha desenvolupat el pèl del pubis, de les aixelles, de la barba, del pit i de les cames. El cos està totalment format.

Aquestes edats són aproximades. El cos d'alguns nois experimenta un desenvolupament més ràpid que el d'altres. De fet, hi ha algunes persones que als 21 anys encara creixen en alçada.

L'aparell reproductor masculí està format pels testicles, els conductes deferents, el penis, les vesícules seminals i la pròstata. La seva funció és produir els espermatozoides.

L'aparell reproductor femení

L'aparell reproductor femení és molt diferent del masculí. El motiu és que la funció que realitza la dona en la reproducció és també diferent. La dona, a més de produir els òvuls, acull en el seu cos la fecundació i el desenvolupament de l'embrió i, un cop ha nascut, l'alimenta amb la llet que produeix.
L'aparell reproductor femení està format pels ovaris, que produeixen els òvuls, les trompes de Fal·lopi, l'úter, la vagina i la vulva.

• Estructura

Els ovaris són dos òrgans en forma d'ametlla. La seva funció és produir els òvuls. Les trompes de Fal·lopi són els conductes que comuniquen els ovaris amb l'úter. L'úter o matriu és la cavitat on es desenvolupa el nou ésser. Té forma de pera invertida.

La vagina és una cavitat de parets elàstiques on s'introdueix el penis en la unió sexual. Comunica l'úter amb l'exterior. La vulva són uns replecs de pell en forma de llavis que protegeix, a més de l'entrada de la vagina, l'orifici de la uretra i un petit òrgan anomenat clítoris.

• Funcionament

A partir dels 10-13 anys, els ovaris comencen a produir òvuls. En una ovulació, un dels ovaris deixar anar un òvul, que s'introdueix a la trompa de Fal·lopi i, després de recórrer aquest conducte, arriba a l'úter.
Les ovulacions es produeixen cada 28 dies, i comporten un seguit de canvis en l'úter. Així, en ovular, les parets de l'úter es comencen a recobrir d'una mucosa fortament irrigada de sang, que té com a funció acollir l'òvul fecundat.
Si l'òvul arriba a l'úter sense haver estat fecundat, la capa que s'ha format a les parets de l'úter es desprèn i, juntament amb l'òvul i una mica de sang, s'expulsa del cos. Aquest procés s'anomena menstruació o regla. Dura de tres a cinc dies, i es repeteix cada 28 dies. Si l'òvul hi arriba fecundat, s'implanta a les seves parets i es comença a formar el nou ésser.

• La maduració sexual de la dona

En general, el desenvolupament sexual i el creixement comença una mica abans en les noies que en els nois. Vegem a continuació els canvis físics que experimenten les noies.

• Cap als 10-12 anys, s'accelera el creixement i l'augment del pes. Es comencen a desenvolupar les glàndules mamàries i es produeix la primera menstruació. També es comença a formar el pèl púbic.
• Cap als 13-14 anys, la majoria de noies ja tenen la menstruació. Es comença a formar pèl a les aixelles. Les glàndules mamaries comencen a ser actives.
• Cap als 16-17 anys la menstruació ja és regular. S'eixamplen els malucs i les cuixes. Els pits estan completament desenvolupats. També s'ha format del tot el pèl púbic i el pèl de les aixelles.

Igual que en el cas de l'home, aquestes edats són aproximades. Així, algunes noies no tenen la primera menstruació fins als 14 anys.

L'aparell reproductor femení està format pels ovaris, les trompes de Fal·lopi, lúter, la vagina i la vulva. La seva funció és reproduir els òvuls i acollir la fecundació i la formació del nou ésser.

L'APARELL LOCOMOTOR

http://www.xtec.cat/~rvillanu/locomotor/locomotor.htm

http://www.xtec.cat/~fmarquin/continguts/locomotor3.htm

Els ossos i els músculs

L'aparell locomotor és l'aparell encarregat del moviment del cos. Gràcies a l'aparell locomotor, podem moure el cos i desplaçar-nos. Està format per dos grans tipus d'elements: els ossos i elsmúsculs.

· Els ossos

Els ossos són unes peces dures i poc flexibles. Tenen tres funcions:

• Donar forma al cos
• Protegir òrgans delicats com l'encèfal i el cor.
• Fer possible el moviment

Molts ossos, com els de les extremitats, tenen forma cilíndrica, mentre que d'altres, com els del cap, són plans. Els extrems d'alguns ossos, com els de les extremitats estan recoberts de cartílags, una substància tova i elàstica. El conjunt dels ossos forma l'esquelet.
· Els músculs
Els músculs són la carn del cos. En general, són allargassats i acabats en unes fibres anomenades tendons, per on s'uneixen als ossos.
Hi ha músculs que no participen en el moviment del cos. N'és un exemple el cor.

L'aparell locomotor permet moure el cos. Està format pels ossos i els músculs.

EL SISTEMA NERVIÓS

Vos deixem unes pàgines i uns videos perquè tingau un poc més d'informació sobre aquest tema.

http://www.xtec.cat/~rvillanu/nervios/nervios.htm
http://www.slideshare.net/mredon6/el-sistema-nervis

ELS SENTITS

Us deixe un poc d'informació sobre el proper tema de Coneixement del medi:

La vista

L'òrgan de la vista és l'ull. En si mateix és un globus format de tres capes superposades: una d'externa, una altra de mitjana i la tercera a l'interior. La primera és defensiva, la segona nutritiva i la tercera sensitiva.
La primera és l'escleròtica: és blanca i per davant té un tros transparent, la còrnia. Pel darrere es continua amb l'embolcall del nervis òptic.

La segona és la coroide, fosca i rica en vasos sanguinis que nodreixen les estructures de l'ull. Per davant forma una cortineta, l'iris, de color variable segons les persones. L'iris té un forat central , la nineta o la pupil·la . La coroide té un forat darrere que dóna entrada al nervi òptic.

El tercer embolcall és el més important, la retina. És una membrana molt fina i transparent. És la capa sensible a la llum i, per tant, directament connectada al nervi òptic. Al punt de la retina on aquest nervi surt de l'ull no hi ha receptors visuals i, per tant, una regió cega: punt cec. A més d'aquestes tres membranes, en l'ull trobem l'humor aquós, l'humor vitri i el cristal·lí. El cristal·lí no és més que una lent fibrosa situada al darrere de l'iris. L'humor aquós i el vitri són dos líquids transparents que se situen , respectivament, al davant i al darrere del cristal·lí. Per tant, la cavitat central de l'ull és plena de l'humor vitri.

Hi ha una sèrie de músculs innervats per nervis cranials que mouen l'ull dins de l'òrbita, en totes direccions. Els ossos de l'òrbita protegeixen el globus ocular, que es manté sempre humit gràcies a les llàgrimes. Aquestes es formen a les glàndules lacrimals situades a la part superior de l'òrbita i es vessen pel llagrimer.
D'altres òrgans que ajuden a la protecció del globus ocular són les parpelles, les pestanyes i les celles.

L'oïda

L'òrgan de l'oïda és el que ens permet de captar el so, que és una vibració determinada en el medi. És complicat i s'hi distingeixen tres parts:orella externa, mitjana i interna.
L'orella externa consta del pavelló de l'orella, que és la part més exterior i visible, i del conducte auditiu extern, d'un a dos cm de llarg, que acaba en una membrana anomenada timpà, que vibra quan rep el so.
L'orella mitjana és una cavitat plena d'aire, separada de l'orella externa per la membrana del timpà. S'obre cap la gola per un conducte estret, la trompa d'Eustaqui. La separació amb l'orella interna són dos foradets, les finestres oval i rodona, tancades per una membrana. L'orella mitjana és travessada, des de la membrana del timpà fins a la finestra oval, per una cadena de tres ossets: martell, enclusa i estrep.

L'orella interna, anomenada laberint a causa de la seva complicació, té dues parts ben diferenciades: el cargol i els canals semicirculars. El cargol és un tub enrotllat d'uns 35mm de longitud. A tot el seu llarg hi ha una membrana en contacte amb el nervi acústic. Aquest condueix al cervell l'estímul que prové de la vibració del timpà, transmesa per la cadena d'ossets a la finestra oval.
Els canals semicirculars són tres. Estan disposats perpendicularment entre ells i orientats de tal forma que les terminacions del nervi auditiu ens donen en tot moment la posició del cap. Constitueixen l'òrgan de l'equilibri.

El gust

El gust es troba localitzat a la superfície de la llengua. Aquesta té a sobre, als costats i a la punta unes diminutes elevacions, anomenades papil·les linguals. Segons la forma, les papil·les es classifiquen en: caliciformes, filiformes o corol·liformes, fungiformes, foliades i hemisfèriques. Només les caliciformes i les fungiformes tenen formacions que reben el nom de botons gustatius, que són veritables receptors dels gustos. Això és perquè en els botons hi ha cèl·lules connectades a les terminacions nervioses sensibles als gustos, en les persones n'hi ha unes 10.000 aproximadament.

Només es pot captar el gust de les substàncies dissoltes, sigui perquè ja hi venen o perquè es dissolen en la saliva de la boca. A més, les persones només poden captar 4 gustos diferents: amarg, dolç, salat i àcid. Aquests gustos no es capten igual a tota la superfície de la llengua. D'altra part, hi ha animals que tenen botons gustatius per altres gustos. Per exemple els gats troben el gust a l'aigua destil·lada.
Igual que amb les olors, les persones no són gaire sensibles a les variacions en la intensitat d'un gust determinat.

L'olfacte

Estem acostumats a flairar les olors apropant el nas. Realment, l'òrgan de l'olfacte és una mucosa o membrana sempre humida, la pituïtària,que entapissa per dintre les fosses nasals. De fet, només una part de la pituïtària, la groga, situada al sostre de les cavitats, té les terminacions nervioses olfactòries. Aquestes terminacions són les dendrites de milions de neurones receptores que envien els seus axons alsbulbs olfactoris. La resta de la pituïtària, la vermella, té gran quantitat de vasos sanguinis. Intervé en la respiració escalfant l'aire aspirat i enriquint-lo en vapor d'aigua. En alguns animals, com els gossos, la pituïtària groga té gran extensió. En les persones, en canvi, és molt petita.

Cal destacar, dins les fosses nasals, els relleus creats pels cornets, tres ossos de la part mitjana. Per sota del cornet inferior i cap al fons s'hi troba la sortida de la trompa d'Eustaqui, conducte que prové de l'orella mitjana. Com que aquest és un espai tancat, la Trompa d'Eustaqui permet d'equilibrar la pressió de l'aire del seu interior amb l'atmosfera.
Només es pot captar l'olor de substàncies en estat gasós i és necessari, per a poder-ho fer, que la membrana pituïtària estigui sempre humida. L'excés d'humitat, però perjudica la sensibilitat; per això en un refredat de nas no distingim les olors. Podem distingir entre 2000 i 4000 olors diferents. Malgrat això, distingim molt malament les variacions en la intensitat d'una mateixa olor. A més, si estem exposats contínuament a una olor, encara que no sigui desagradable, acabem per no distingir-la. És una adaptació força ràpida.

El tacte i la pell

El sentit del tacte ens permet conèixer la forma, la mida i la textura dels objectes, i sentir el fred, la calor, la pressió i el dolor.

L'òrgan del tacte és la pell, que recobreix tot el cos.

La pell està formada per dues capes: l'epidermis, que és la més externa i prima, i la dermis, que és la més interna i gruixuda.

Hi ha parts del cos on la pell és molt prima, com a les parpelles, i altres on la pell és molt doble, com al taló.

A la pell hi ha moltes terminacions nervioses que perceben els estímuls externs. N'hi ha de diferents tipus, segons que hagin de percebre la pressió, la temperatura, el dolor o la textura del objectes.

Encara que el sentit del tacte està a la pell, i per tant, a tot el cos, no totes les parts del nostre cos són iguals de sensibles. Amb els dits o amb els llavis poden reconèixer millor la textura d'un objecte que no pas amb la pell dels genolls. Les mans i els llavis suporten el fred molt millor que altres parts del cos.