diumenge, 13 de març de 2016

JOAN BRUT

Amb el conte de "Joan Brut" hem acabat les representacions de contes als xiquets i xiquetes d'infantil 3 anys...

EN JOAN BRUT

Hi havia una vegada un noiet que es deia Joan. En Joan era tan deixat i brut, que tothom li deia Joan Brut. Portava sempre la roba bruta i descuidada, i no se la canviava mai, si la seva mare no li deia moltes vegades. Tenia els llibres escampats per terra, posava les sabates brutes damunt la taula, la roba bruta pels racons, i la seva mare havia de discutir molt amb ell perquè es volgués dutxar. Menjava amb els dits, sense haver-se rentat les mans abans de menjar.

Per descomptat, la seva habitació estava molt desendreçada, i no trobava mai el què buscava, perquè no sabia on ho havia posat.

Un dia, quan estava a la seva habitació buscant la pilota de basquet (que segurament feia tres dies que estava sota el llit) va veure una llum molt brillant que entrava per la finestra i es va espantar. Era la fada Polida, que era l’encarregada de vigilar que tots els nens fossin nets, ordenats i polits, i si haguéssiu vist la cara que va fer quan va veure aquell desordre !!

-“Això no pot ser”, li va dir la fada, “quin desordre, no sé com pots estar en aquesta habitació, au, mira, vés-te’n al jardí a jugar amb el teu germà, mentre jo em quedo a endreçar tot això”

-“No en tinc cap, de germà”, va dir en Joan

-“Sí que en tens un”, va contestar la fada, “potser tu no el coneixes, però ell sí que et coneix a tu, vés al jardí i espera’l, ja veuràs com vindrà”

-“No sé què vols dir”, va dir en Joan, però, malgrat tot, va baixar al jardí i va començar a jugar amb el fang, que era el que més li agradava.

Molt aviat un esquirol  molt eixerit va saltar a terra, al costat d’en Joan, tot bellugant la seva cua estarrufada. En Joan li va preguntar: -“Què ets tu, el meu germà?. L’esquirol se’l va mirar de dalt a baix i va contestar: -“De cap manera, la meva pell està ben raspallada, el meu niu ben endreçat, els meus fills ben educats, per què m’insultes preguntant-me si sóc el teu germà?. Va saltar dalt de l’arbre, i en Joan Brut va seguir jugant despreocupat.

Al cap d’una estona, un ocellet va arribar tot saltironant. –“Què ets tu, el meu germà?”, li va preguntar en Joan. –“I ara, què t’has cregut? Hi ha gent que no sé què es pensa”, va contestar l’ocellet. –“Mira, noi, no hi ha ningú més polit que jo en tot el jardí. M’he passat tot el matí allisant-me les plomes, i m’agradaria que veiessis la meva dona covant els nostres ous, en un niu polit i preciós com no n’hi ha d’altre en tot el bosc. El teu germà?.... Ni pensar-hi !.... “ L’ocell va estarrufar les plomes i va emprendre el vol, i en Joan Brut va continuar esperant, mentre jugava i s’empastifava més i més amb el fang

Poca estona després, va arribar un magnífic gat d’angora. Caminava de puntetes, per no embrutar-se les potes. Quan el va veure, en Joan li va preguntar: -“Què ets tu, el meu germà?”. Però el gat, amb orgull, li va contestar: - “Mira’t al mirall, primer ! Tot el matí que m’estic llepant el pèl per tenir-lo ben net. En canvi, tu, es veu ben bé que no et rentes mai. Sàpigues i entenguis que a la meva família no hi ha ningú de la teva manera d’actuar” El gat va arquejar l’espinada (l’esquena) i se’n va anar, deixant en Joan tot desconcertat.

Poc després arribà, tot grunyint, un porquet. En Joan no tenia ganes de dir-li res, però el porquet no es va esperar gaire.

-“Bon dia, germà”, va grunyir el porquet

-“Jo no sóc germà teu”, va contestar el noi.

-“Ja ho crec que sí!”, va dir el porquet. “No és que n’estigui gaire content, però els de la meva família aviat ens coneixem. Apa, anem, ens rebolcarem pel fang i després anirem al femer a menjar i a dormir”

-“No m’agrada el femer”, va dir en Joan

-“Explica-ho a un altre, això”, va contestar el porquet, mira’t les mans, els peus, la roba.... au, anem, que no ens quedarà ranxo”

-“Jo no en vull, de ranxo”, va dir el noi, i es va posar a plorar.

Sort que en aquell moment va arribar la fada Polida i va dir: -“Mira, Joan, ja està tot endreçat i net. Cal que continuï tal com jo ho he deixat. Vols anar-te’n amb el teu germà o vols venir amb mi i aprendre a ser net, endreçat i polit”
-“Amb tu, amb tu”, va cridar en Joan, agafant-se ben fort al vestit de la fada.

El porquet va girar cua, tot dient: -“Millor, no hi perdo gran cosa, més ranxo per a mi”

I des d’aquell dia, en Joan va intentar ser més net, endreçat i polit cada dia, recordant el porquet i pensant en la fada, que des de lluny el vigilava. Em penso que al final ho devia aconseguir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada