dilluns, 7 de març de 2016

LA CAPUTXETA

El dilluns per la vesprada vam anar a la classe d'infantil de 3 anys a fer una representació del conte de la Caputxeta Vermella.
Els d'infantil 3 anys estan estudiant els contes populars i Inma ens va proposar anar a contar-los nosaltres: va ser molt divertit!



LA CAPUTXETA VERMELLA
Fa molt de temps, hi havia una noia molt bonica. La seva mare li havia fet una capa vermella i la noia la portava tan sovint que tothom l'anomenava Caputxeta vermella.
Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia, que vivia a l'altra banda del bosc.
-Caputxeta la iaia està malalta, cal que vages a portar-li uns pastissos, però ves en compte i no t’entretingues pel bosc que el llop està sempre a l’aguait. Ah! i no parles en cap desconegut!
-Així ho faré mare.
La Caputxeta va agafar el cistell amb els pastissos i va començar a caminar. La nena havia de travessar el bosc per arribar a casa de l'àvia, però no li feia por perquè allà sempre hi trobava molts amics: els ocells, els esquirols...
De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu.
On vas, nena? —li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.
A casa de l'àvia —va respondre la Caputxeta.
No és lluny... —va dir el llop per a ell mateix.-Caputxeta la teua iaia estaria més contenta si li portares unes quantes flors: això l’alegraria.
La Caputxeta va deixar el seu cistell a l'herba i es va entretenir agafant flors.
-El llop se n'ha anat, no tinc res a témer. L'àvia es posarà molt contenta quan li porte un ram de flors ben bonic, a més dels pastissos.
Mentrestant, el llop se'n va anar a casa de l'àvia, va trucar suaument…
-Toc, toc, toc…
-Qui és?
-Obri iaia sóc la Caputxeta!
La iaia va obrir pensant que era la Caputxeta.
El llop va devorar l'àvia i es va posar la gorra de dormir  de la malaurada velleta, es va ficar al llit i va tancar els ulls. Però no va haver d'esperar gaire estona, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.
-Toc, toc, toc…
-Qui és?
-Obri iaia sóc la Caputxeta!
-Passa, passa, que la porta està oberta!
La nena va passar i es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.
Àvia, àvia, quins ulls més grans que tens!
Són per veure't millor —
Àvia, àvia, quines orelles més grans que tens!
Són per sentir-te millor
Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!
Són per... menjar-te millor! —i dient això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar, tal com havia fet amb l'àvia.
Mentrestant, un caçador que havia vist que el llop entrava a casa de l'àvia, i sospitant les seves males intencions, va decidir anar a donar-hi una ullada per veure si tot anava bé. Va veure que la porta estava oberta i el llop estirat al llit, dormint de tan tip com estava.
El caçador va treure el seu ganivet i va obrir el ventre del llop. L'àvia i la Caputxeta eren allà i vives!
Per castigar el llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar. Quan el llop es va despertar, va sentir molta set i es va dirigir a un estany pròxim per beure. Com que les pedres pesaven molt, va caure a l'estany de cop i es va ofegar.

La Caputxeta i la seva àvia no van patir més que un gran espant, però la Caputxeta havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia que no parlaria amb cap desconegut que es pogués trobar pels camins. D'ara endavant, seguiria les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada