dilluns, 10 de setembre del 2012

EL NOSTRE PRIMER CONTE

Avui, tots plegats, hem creat el nostre primer conte. Tots i totes hem posat una miqueta i ens ha eixit un conte d'alló més bonic. Ací us el deixem:


EL PARDALET I ELS BESSONS

Hi havia una vegada un pardalet que es trobava en el niu tot solet per què sa mare havia anat a buscar menjar.
El niu del nostre pardalet estava en la branca d’un pi que hi havia en el jardí d’una mansió situada en el cim d’una muntanya des d’on es veia la mar.
En la mansió vivia un home vidu que tenia un fill i una filla. El xiquet es deia Gerard i la xiqueta es deia Fàtima. Eren bessons. Els agradava jugar pel bosc a amagar-se, a observar animalets, a enfilar-se pels arbres...
Va passar tot un dia i sa mare no aparegué, aleshores com el pardalet tenia molta fam va començar a piular i piular.
Fàtima, des de la seua habitació el va sentir piular. Li ho va dir al seu germà i els dos es van enfilar a l’arbre i com van vore que li faltava menjar li’n varen portar i el pardalet va parar de piular.
Com el pardalet continuava piulant de fam perquè sa mare no apareixia i ell encara no sabia volar, tots els dies els bessons s’enfilaven a l’arbre a portar-li menjar.
Varen passar els dies, el pardalet es va fer gran i un dia es va posar a volar: al principi no ho feia massa bé, però després planejava amb un vol molt elegant.
Tots els dies anava i tornava al niu a buscar menjar, a explorar pel bosc, a buscar amics.., però un dia se’n va anar i no va tornar. Els dos bessons es varen quedar molt tristos i preocupats i el buscaren pet tot el bosc però no el varen trobar.
Van passar mesos i mesos i, un dia de primavera, va tornar el pardalet però no venia sol: portava a tota la seua família i no parava de piular per trobar-se de nou amb els seus dos bons amics.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada