divendres, 7 de desembre del 2018

EIXIDA AL TERME: BARRANCS...AIGUALIT, FONDEGUILLA, SANT JOSEP.


  
Després de dos aplaçaments per causa del mal oratge, el divendres 7 de desembre (un dia clar assolellat i amb una temperatura ideal per caminar per la muntanya)  poguérem fer l’eixida al terme .
Començarem el camí per la Sequieta El Roig per pujar per tot el barranc d’Aigualit, una mostra de l'aprofitament de l'aigua des de temps prou antics: les parets per anar rebalsant l'aigua, els tubs d'època romana, els Tolls, les sèquies i els aljubs que els senyor Calvo s'ocupa de recuperar i mantenir en bon estat, ens acompanyaren per tot el barranc. El camí tenia molts trossos de senda empedrats, que el temps i les persones no han aconseguit destruir. Aquest camí empedrat continuarà per tot el recorregut i mostra la importància que tenien aquests paratges per a les persones que l’habitaven.
Esmorzàrem al Coll d’Aigualit, on coincidirem amb l’alumnat del CEIP Cervantes que feien el mateix recorregut que nosaltres.
Després de reprendre forces començarem la ruta per la senda Els Hippies per buscar el barranc de Fondeguilla fins arribar al paratge de L’Arquet.
Per la senda poguérem contemplar al fons el Castell de castro, mostrant la seua silueta imponent. Con la senda estava cara nord, estava plena de molses i falgueres.
En endinsar-nos en el barranc la vegetació començà a espessir-se i omplir-se de sureres, que mostraven les ferides que els fan els homes per aprofitar la seua escorça. També començarem a travessar el barranc ple d’aigua encara gràcies a les pluges de la tardor. L’emoció ens atrapà a tots i totes per l’encant del paratge, que malgrat que ja coneixíem del curs passat no l’havíem trepitjat des de l’altre costat.
Per tot el camí de tornada, la major part empedrat i que transcorria al costat de nombroses hortetes, unes més cuidades que altres, trobàrem nombroses basses, sis o set, fins arribar al poble de Fondeguilla. Travessarem els seus bonics carrers fins al parc on finalment gaudirem d’un bon dinar i d’una estoneta de jocs, per què ràpidament haguérem de reprendre el camí de tornada.
Abans de deixar Fondeguilla, guaitarem per veure el magnífic aqüeducte que està a l’entrada, però que quasi ningú coneix per què està un poc apartat.
El tub ens conduí sense pèrdua al paratge de Sant Josep, però mentre caminàvem per ell, altre camí d’aigua, ens recrearem en paratges amb llegenda: La penya de la novia...recordant la seua història i la seua similitud amb altres històries i llegendes, populars i literàries.
Arribarem a l’escola cansats però molt contents per tot el que havíem gaudit i aprés en un dia perfecte en la natura: l’aigua sempre ha estat un bé preciós i necessari per als homes des de l’antiguitat i nosaltres hem de seguir gaudint-la però tenint-ne cura d’ella.   












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada