dimecres, 30 de gener de 2013

LA LLUNA QUIETA

El poema d'avui és d'Enric Soler i Godes, meste i escriptor castellonenc (1903-1993) que va treballar activam ent per l'introducció del valencià a l'escola i que també es va preocupar per la renovació dels mètodes d'ensenyament.
Segur que aquest poema us agrada:

LA LLUNA QUIETA

La lluna quieta en el cel
té la cara enfarinada.
Vora una bassa dormida
hi ha, raucant, una granota.

Verdes canyes que es belluguen.
fent un mig punt de sardana.
Ja s'embocalla la nit
amb un llençol de rosada.

Tremola de fred natura
sota d'aquella flassada.
L'herbatge està tot glaçat,
i al riu s'acarrossa l'aigua.

La lluna, quieta en el cel,
és un rodolí de llanda.
Li cau el moc gota a gota,
pobra lluna refredada!








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada