dimarts, 31 de gener del 2017

MARÍA MASÓ ENS PARLA DELS NOSTRES ARBRES

Avui María Masó, que és de La Vall Verda, ha vingut a la classe a parlar-nos sobre les plantes i arbres del nostre entorn. Ens ha dit els noms habituals i els noms científics, que estan en llatí per a que tots els reconeguen. Ens ha explicat quins són de fulla caduca i de fulla perenne i que alguns tenen les fulles marcides en l'arbre fins que els eixen les noves.
Ens ha parlat també de la importància dels arbres i plantes que ens donen: suro, fusta, fruits....
María ha vingut per celebrar el dia de l'arbre i hem plantat, fa uns dies, unes serveres.




EL DIA DE LA PAU

Com tots els anys, el 30 de gener celebrem el dia de la pau. Enguany totes les classe hem escrit una paraula que tinga que veure amb la pau: la nostra paraula era RESPECTE, que vol dir: sentiment de consideració cap a altres persones per la seua categoria, pels seus mèrits i per la seua edat....i com que qualsevol persona té alguna de aquestes coses....hem de respectar a tots  .I a més a més els de 6é van fer un conte molt bonic que ens van llegir a tots en l'acte de la vesprada. Altres classes van llegir poemes i tots vam cantar la cançò ESCOLTA-HO EN EL VENT i ens vam fer un colom de la pau.
Els de 3r i 4t van anar pel matí a la rodona Mahatma Gandhi a fer un acte conjuntament amb tots els de 3r i 4t del poble





divendres, 27 de gener del 2017

CANÇÒ DE LA LLUNA . VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Vos deixem el poema Cançò de la lluna de Vicent Andrés Estellés. Podeu llegir-lo o escoltar-lo....

CANÇÒ DE LA LLUNA

La lluna de la muntanya
la lluna que més m'agrada!
Ai, com m'agrada la lluna
la lluna de la muntanya.

És una lluna molt neta
és una lluna molt clara.
Com és de clara la lluna,
la lluna de la muntanya!

Lluna de bosc i fageda
la lluna que ens agermana
la lluna de creure i creure
i mirar-nos a la cara.

La lluna de la ciutat
és una lluna gastada
és una lluna molt trista
és una lluna llunyana.

Qui pot mirar a la lluna
amb una mirada franca?
Es un luxe innecessari;
ves a la teua, i a casa.

Si la mires, et fotran
un ganivet per l'espatlla,
et robaran la cartera
la muller i l'esperança.

Però jo pense en la lluna,
la lluna de la muntanya,
i em sé ric d'alguna cosa
que jo no vull dir encara.

Pense en la lluna, la lluna
la cosa que més m'agrada
la vida llavors tenia
una gràcia no encetada.

Pense en un món on els homes
es miraran a la cara
cada paraula que diguen
serà més que una paraula
.




LA NOSTRA SERVERA

Per a celebrar el dia de l'arbre, enguany hem plantat una servera cadascú dels dos cinqués. Ens va ajudar Raúl, el nostre conserge. Vam mesclar terra de la muntanya amb adob i vam procurat que estiguera ben recta i la vam regar.
La servera és un arbre fruiter molt rústic. És molt resistent a condicions climàtiques adverses. Té un fruit que sembla una poma menudeta, que es cull a finals d'estiu, però no es pot menjar fins que comença l'hivern. El fruit s'utilitza per elaborar melmelades o begudes alcohòliques.
La servera és molt bonica per què a la tardor les fulles es posen roges.



dijous, 26 de gener del 2017

POEMA DE L'HOME PARAT AL CANTÓ. VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Vos deixem la lletra i els videos del poema de Vicent Andrés Estellés

L'HOME PARAT AL CANTÓ

Parat en aquell cantó,
un cantó de la ciutat,
parat al cap del carrer,
ell era un home parat.
No sabia d'on venia
i no tenia on anar,
i en arribar al cantó
en el cantó es va quedar.
Passaven – i ell les mirava-
parelles d'enamorats,
agafats de la cintura,
agafat en un abraç.
Passaven infants i dones
que tornaven del mercat,
i l' home no s'hi movia
perquè era l' home parat.
Llums que s'apaguen i encenen,
la fira de la ciutat
i en el rostre d'aquell home
una amarga dignitat.
Si de vegades plorava
ningú no el veia plorar.
Ningú res no li advertia,
ni veia l'home parat.
Es feu un arbre de pena,
es feu un arbre d'espant,
allí al cantó del carrer,
ple d'orgull i humilitat.
Algú va avisar l' alcalde
i l' alcalde, un "concejal",
i el "concejal", els qui duien
la grua municipal.
Com qui lleva un monument
d'un carrer de la ciutat,
varen endur-se una nit
l' home, l' home parat.









VISITEM LA CASA DE LA VILA I LES CASETES DELS MESTRES

El dijous 26, vam anar a visitar l'ajuntament i "les casetes dels mestres" per què estem estudiant serveis municipals. A la Vall molts serveis municipals no estan dins de l'ajuntament, per què el nostre ajuntament és molt xicotet. Els diem "les casetes dels mestres" per què abans hi vivien els mestres.
Vam entrar a algunes d'elles i vam fer una xicoteta entrevista als treballadors/es, que ens van atendre molt bé.
Ara ja ens ha quedat un poc més clar la quantitat de persones que calen per què els ciutatans visquem millor.











dimecres, 25 de gener del 2017

CAMPS DE REFUGIATS PER A 15000 O 20000 PERSONES

El dilluns 23, vam rebre la visita d'Eva, una xica de la Vall que va anar de voluntaria a Grècia per ajudar els refugiats. Eva junt la seva germana i altres xiques van formar part d'una ONG que es dedicava a banyar, donar roba i tenir cura de la higiene de xiquets fins a 15 anys.
Eva ens va fer veure amb les seues explicacions que la paraula "REFUGIATS" no significava per aquestes persones el que sembla per què en realitat no se'ls està donant REFUGI amb tot els que significa: viuen en tendes de campanya precaris que es mullen quan plou, sense res per calfar-se, no hi ha escoles ni jocs per als xiquets, han de fer cues  llarguíssimes en la neu per mal menjar, no hi havien metges ni hospitals, no hi havia llocs suficients on fer les seues necessitats, tancats en recintes plens de fils d'aram....
Tot açò demostra que no som lo suficients solidaris amb aquestes persones i que açò ens podria passar a qualsevol de nosaltres.
Aquesta visita ens va fer pensar que hem de fer alguna cosa per ajudar aquestes persones i començar a eixir de la nostra comoditat i ser més SOLIDARIS!!!




dimecres, 18 de gener del 2017

ESTRENEM EL MENJADOR

Després de 23 anys d'espera, el 16 de gener de 2017, el CEIP Rosario Pérez inaugura el nou menjador per als vora 150 alumnes, que igualment hauran de menjar en dos torns, però en millors condicions.
L'alcaldessa Tania Baños, la regidora Carmen García i alugun membre més de l'ajuntament ens van visitar per inaugurar-lo i compartir aquestos moments amb els alumnes, professors i personal del menjador.
Aquest curs 2016/17, passet a passet anem renovant el Rosario Pérez, a l'espera de que ens el facen nou definitivament.