dimarts, 26 de novembre del 2013

BULLYING

Avui hem rebut la visita de la Policia Local de la Vall per fer-nos una xarrada sobre l'acosament escolar.
Ens ha explicat moltes coses:
-No hem de deixar que ningú ens insulte, ens pegue, ens acose...
-Sempre cal dir-ho als pares o mestres i si és pertinent denunciar.
-Que malgrat que som menors, fins els catorze anys els responsables són els nostres pares i a partir dels catorze podem rebre nosaltres el càstic (internament en un centre de menors)
-Que cal tenir compte amb les noves tecnologies (wassap, facebook, tuiter...)
-Que hem de pensar bé el que fem o el que diem, perquè se'ns pot passar compte.
-Que si som víctimes d'acosament, cal que ho parlem amb els nostres pares i que ells ens aconsellen.
-Que respondre a la violència amb més violència no resol res.
-Que no hem de fer als demés el que no volem que ens facen a nosaltres o als nostres.
-Que si som coneixedors de casos d'acosament, cal que informem o denunciem.
-Caldria que tots forem amics, tolerants i respectuosos.

Ara la Policia està fent xarrades als alumnes, però, en acabar-les, també informarà els pares i tutors perquè sapiguen què cal fer front situacions d'acosament escolar.

Per si volem consultar algun dubte o informar d'algun fet inadequat, ens han deixat un correu elecrònic i ens han dit que podem consultar el facebook de la Policia Local, malgra que nosaltres, per ser menors, no podem tindre'n.

stopacosoescolar@lavallduixo.es
https://www.facebook.com/policialocal.vallduixo?fref=ts

També vos deixem una pàgina que ens donà la policia per informar-vos més sobre el tema:
https://www.google.es/#q=protegeles







dijous, 21 de novembre del 2013

LA NUTRICIÓ

Com ja sabeu  la nutrició és una funció  complexa per què implica a quatre sistemes: el digestiu, el respiratori, el circulatori i l'excretor. Ací teniu informació per completar el que estudieu a classe:

APARELL DIGESTIU




Funcions

L'aparell digestiu té com a funció transformar els aliments en substàncies nutritives simples perquè el nostre organisme pugui assimilar-les i transportar-les per tot el cos. Aquesta transformació s'anomena digestió.
Parts de l'aparell digestiu
L'aparell digestiu està format pel tub digestiu i per les glàndules digestives.
  • El tub digestiu és un tub d'uns 10 m de llarg dividit en diverses parts.
  • Les glàndules digestives són petits òrgans que segreguen sucs digestius. Aquests sucs ajuden a descompondre els aliments en substàncies nutritives simples, per tal que puguin passar a la sang.
Tub digestiu
Glàndules digestives
La boca. És l'entrada del tub digestiu. La boca conté:
  • les dents. Les incisives i els ullals tallen els aliments i les premolars i les i les molars els trituren.
  • La llengua. És un múscul que mou l'aliment i el barreja amb la saliva
La faringe. Comunica la boca amb l'esòfag.
L'esòfag. És un tub de parets musculoses que condueix l'aliment a l'estómac.
L'estómac. És un eixamplament del tub digestiu. Hi té lloc la part principal de la digestió.
L'intestí prim. Té vuit metres de llarg. A l'intestí prim les substàncies digerides passen a la sang.
L'intestí gros. Fa un metre de llarg. Comunica amb l'exterior per l'anus.
Les glàndules salivals produeixen la saliva.

L'estómac està entapissat de glàndules gàstriques, que produeixen els sucs gàstrics.

El fetge produeix la bilis, un suc digestiu, que s'aboca a l'intestí prim.

El pàncreas produeix el suc pancreàtic, un suc digestiu que també s'aboca a l'intestí prim.

L'intestí prim està entapissat deglàndules intestinals, que produeixen els sucs intestinals.

La digestió dels aliments

Durant la digestió els aliments es transformen en substàncies nutritives simples. La transformació és de dos tipus: mecànica, que és la produïda pel moviment i trituració dels aliments, i la química, que és la produïda pels sucs digestius. Les fases de la digestió són les següents:
A la boca els aliments es masteguen i es barregen amb la saliva. La saliva. La saliva comença el procés de descomposició dels aliments en substàncies nutritives simples.
A l'estómac, l'aliment es barreja amb els sucs gàstrics i es converteix en una massa líquida. L'estómac remou l'aliment durant prop d'una hora.
A l'intestí prim, l'aliment es barreja amb la bilis, el suc pancreàtic i els sucs intestinals. L'aliment queda transformat en substàncies nutritives simples, que passen a la sang a través de les parets de l'intestí. Les substàncies que no s'assimilen passen a l'intestí gros.
A l'intestí gros, els aliments no assimilats són conduïts cap a l'anus, on s'expulsen a l'exterior. A l'intestí gros s'absorbeix l'aigua dels aliments.

L'aparell digestiu transforma els aliments en substàncies nutritives simples, que passen a la sang per ser transportades per tot el cos.


APARELL RESPIRATORI

Parts de l'aparell respiratori

Quan respirem, intercanviem gasos entre el nostre cos i l'exterior. Per realitzar la nutrició, necessitem prendre oxigen de l'aire i eliminar el diòxid de carboni que es forma al nostre cos.
L'aparell respiratori és l'aparell encarregat de fer la respiració. L'aparell respiratori és l'aparell encarregat de fer la respiració. Està format per les vies respiratòries, els pulmons i el diafragma.
Parts de l'aparell respiratori:
Vies respiratòries
 
Pulmons
Les foses nasals són dues cavitats que s'obren a l'exterior pel nas. En passar per les fosses nasals, l'aire s'escalfa i s'humiteja.
La faringe és una cavitat que comunica amb la laringe.
La laringe és una cavitat que conté les cordes vocals.
La tràquea és un tub que condueix l'aire cap als bronquis.
Els bronquis són dos conductes amb ramificacions dins els pulmons anomenats bronquíols.
Els bronquíols són ramificacions dels bronquis, que acaben en unes petites cavitats anomenades alvèols.
Els pulmons són dos òrgans esponjosos formats per milions de saques anomenatsalvèols, que estan envoltats de vasos sanguinis molt fins.
En els alvèols es produeix l'intercanvi de gasos:

  • L'oxigen de l'aire passa a la sang.
  • El diòxid de carboni que genera el nostre cos i que és transportat per la sang passa als alvèols i és expulsat a l'exterior.

Diafragma

El diafragma és un múscul que es troba sota els pulmons. El seu moviment permet la respiració.
Els moviments respiratoris
Els moviments respiratoris són dos: la inspiració i l'expiració.
  • En la inspiració, el diafragma baixa, augmenta la caixa toràcica i l'aire entra en els pulmons.
  • En l'expiració, el diafragma puja, es redueix la mida de la caixa toràcica i l'aire dels pulmons surt a l'exterior.

En repòs, les persones fem de 12 a 15 inspiracions per minut.







L'APARELL EXCRETOR






Funcions

L'aparell excretor, també anomenat aparell urinari, s'encarrega de filtrar la sang: recull les substàncies residuals que transporta la sang juntament amb una mica d'aigua, i expulsa aquestes substàncies del cos en forma d'orina. Està format pels ronyons i les vies urinàries.














Els ronyons

Els ronyons són dos òrgans en forma de mongeta situats a la part posterior de l'abdomen. La seva funció és filtrar la sang i formar l'orina. La sang entra en els ronyons per una artèria, que es ramifica en múltiples capil·lars, els quals es reuneixen de nou en una vena, que surt dels ronyons. En els capil·lars dels ronyons, la sang expulsa les substàncies residuals i una moca d'aigua, les quals formen l'orina.
Perquè els ronyons funcionen correctament, convé beure molta aigua. A més, és poc saludable retenir molta estona l'orina a la bufeta.
 
Les vies urinàries

Les vies urinàries s'encarreguen d'expulsar del cos l'orina que es formen als ronyons. Són les següents:
  • Els urèters, que són dos tubs que uneixen els ronyons amb la bufeta de l'orina.
  • La bufeta de l'orina, que és una cavitat on s'acumula l'orina.
  • La uretra, que és el conducte que comunica la bufeta amb l'exterior. L'extrem de la uretra està envoltat per un múscul circular, anomenat esfínter, que està contret per impedir que l'orina surti. Quan es relaxa, es produeix l'expulsió de l'orina.

L'excreció

A més de l'orina, el cos elimina altres substàncies:
  • Quan respirem, eliminem un tipus de substàncies residuals, el diòxid de carboni.
  • Per la pell eliminem també substàncies residuals en forma de suor.
  • Per l'anus eliminem aquelles substàncies dels aliments que no hem digerit.


 


LA CIRCULACIÓ







Funcions

L'aparell circulatori s'encarrega de portar la sang per tot el cos. Està format pel cor i els vasos sanguinis. La funció del cor és impulsar la sang pels vasos sanguinis.

La sang

La sang és un líquid vermellós que circula per l'interior dels vasos sanguinis que recorren tot el nostre organisme. En el nostre cos tenim cinc litres de sang. Algunes de les seves funcions són transportar substàncies per tot l'organisme i protegir el cos de malalties.

Composició de la sang
La sang està formada per un líquid anomenat plasma i per cèl·lules sanguínies que suren en el plasma.
  • El plasma és un líquid groguenc constituït bàsicament per aigua. Transporta substàncies nutritives i substàncies residuals.
  • Les cèl·lules sanguínies són:
    · Els glòbuls vermells. Tenen forma de disc i són vermellosos. Transporten l'oxigen i el diòxid de carboni.


    · Els glòbuls blancs. Tenen forma irregular i són gairebé transparents. Combaten les infeccions causades per microorganismes com ara la grip.


    · Les plaquetes. Tenen forma arrodonida. Són les responsables de la coagulació de la sang quan es produeix un tall a la pell.

    La sang és un líquid vermellós que circula pel nostre orga-nisme. Està format pel plasma i les cèl·lules sanguínies.


    Els vasos sanguinis

Els vasos sanguinis són conductes de parets elàstiques per on circula la sang. N'hi ha de tres tipus: artèries, venes i capil·lars.
Les artèries transporten la sang del cor a la resta del cos. Tenen les parets gruixudes.
Les venes transporten la sang de les diferents parts del cos cap al cor. Tenen les parets primes.
 Els capil·lars són vasos molt fins que comuniquen les artèries amb les venes. En els capil·lars es produeix l'intercanvi de substàncies entre la sang i les cèl·lules. 

El cor i la circulació de la sang

El cor és un múscul de la mida del puny situat entre els pulmons. Gràcies al seu moviment de contracció i dilatació, fa circular la sang pels vasos sanguinis.
El cor té quatre cavitats: les dues superiors s'anomenen aurícules i les dues inferiors ventricles. La sang entra per les aurícules, passa als ventricles, i aquests l'expulsen amb força cap a l'exterior.
En el cos hi ha dos circuits sanguinis diferents, elpulmonar i el general.
  • En el circuit pulmonar, la sang va del cor als pulmons, i dels pulmons al cor.
    Als pulmons, la sang expulsa el diòxid de carboni i absorbeix l'oxigen de l'aire.
  • En el circuit general, la sang va del cor cap a les diferents parts del cor (cap, extremitats, intestins, ronyons, etc.) i torna de nou al cor.
En el circuit general, la sang proporciona substàncies nutritives i oxigen a les cèl·lules. Les cèl·lules transformen aquestes substàncies en energia, i generen substàncies residuals i diòxid de carboni que aboquen a la sang, la qual s'encarregarà d'expulsar-les del cor.


El funcionament del cor
El cor bomba la sang interrompudament i a gran velocitat. Per bombar la sang, el cor es contreu i es dilata rítmicament. La successió d'una contracció i una dilatació constitueix un batec. En un minut, el cor batega unes 70 vegades, tal com pots observar si et poses la mà sobre el pit.
Observa la continuació com funciona el cor:
El cor està relaxat i but de sang.Entra sang a les aurícules. 
Les aurícules es contreuen i impulsen la sang als ventricles.Els ventricles es contreuen i expulsen la sang del cor.

L'aparell circulatori està format `pel cor i els vasos sangui-nis. El cor impulsa la sang pels vasos sanguinis, que recorren tot el cos.





dissabte, 16 de novembre del 2013

EIXIDA AL TERME: L'ARQUET-AIGUALIT

El divendre, 15 de novembre hem fet l'eixida al terme, malgrat que en aquesta ocasió hem sigut un poc més ambiciosos i  he eixit del nostre terme.
Hem anat a l'Arquet de Fondeguilla: ho hem fet caminant primer pel barranc de Sant Josep on a més de vore des d'una altra cara la nostra benvolguda Pipa, amb la mítica penya la Núvia, hem pogut contemplar la vegetació de barranc i alguna mostra de la seua fauna:

En obligada filera, per damunt de la canonada, i seguint les marques que ens indicaven que anavem per bon camí, arribarem a Fondeguilla, però abans ens desviarem un poc per a contemplar el pont de l'aigua del que hi ha una rèplica a la plaça de la Diputació de Fondeguilla:


En arribar a Fondeguilla, ferem una passejada pels seus bonics racons i anarem a buscar un bon lloc per esmorzar, perquè les panxes ja comensaven a fer rac-rac:



Desprè d'haver esmorzat, s'endinsarem pel barranc de nou, per una senda que transcorria plena d'hortetes, i innumerables basses, naturals o artificials d'aigua. Pel camí poguerem contemplar sureres a les que els havíen llevat el suro recentment i encara mantenien el color rogenc en els troncs. Tots estaven encantats, però l'explosió d'alegria i la sorpresa general va ser en arribar a la zona de l'arquet:




Ens va costar prou convèncer a tothom que calia continuar el camí. Però, finalment, ens posarem en marxa de nou per una senda increïble, bordejant el barranc, entre canyissos i arbustos que se'ns enganxaven per les cames. Després d'uns metres, ixquerem a la pista per buscar "la senda dels hippis" que ens portaria al coll d'Aigualit. Des d'allí es veia el castell de Castro:





En arribar al coll d'Aigualit, teniem tanta gana, que començarem a traure els dinars, però encara ens quedava un repte: pujar a la penya Migdia. Pensavem que no els quedarien ganes a ningú però, quina va ser la nostra sorpresa al vore que un grapat de mans s'alçaven per pujar-hi. Així que ens dirigirem cap al cim, tot contemplant les magnífiques vistes que ens oferia un dia tan clar. Cal dir que no era gens fàcil l'ascenció, però els del Rosario som molt valents:



Allí  la sensació fou increïble: l'adrenalina s'havía disparat i els sentits estaven alteradíssims amb les vistes, la llum, l'altura, el vent....




Cal dir que per algunes persones va ser un repte molt gran, però el superaren amb voluntat, com sol passar amb totes les coses de la vida:



No més dinar, el vent i la fresqueta ens animarem a baixar barranc avall, per tal d'arribar a casa. El barranc d'Aigualit també estava ple de sorpreses. Si abans havíem vist mot de rodeno, ara les roques teníen altre aspecte. També trobarem les restes de la canalització que els romans havíen fet per portar l'aigua al poble, i en molts trams, un camí empedrat que ens indicava la importància que aquell barranc havía tingun en altres èpoques per al nostre poble:




No és d'extranyar que arribarem a l'escola cansats, però molt contents, i que algú no  resistira la tentació de portar-se un "xicotet" record del dia:



















dilluns, 4 de novembre del 2013

L'APARELL REPRODUCTOR

La reproducció
La reproducció és el procés mitjançant el qual es formen nous éssers vius a partir d'éssers vius ja existents. Sense reproducció, els éssers vius no tindrien descendència i desapareixeria la vida sobre la Terra.
· Homes i dones
Les persones, igual que els altres animals, ens reproduïm sexualment. Perquè la reproducció sexual sigui possible, són necessaris dos sexes, el masculí i el femení. En les persones, els individus de sexe masculí són els homes i els de sexe femení són les dones.
· L'aparell reproductor
Els homes i les dones tenim aparell reproductor. A diferència del que passa amb els altres aparells, l'aparell reproductor és diferent en cada sexe. El motiu és que realitzen funcions diferents:
  • L'aparell reproductor masculí produeix les cèl·lules sexuals masculines, anomenades espermatozoides.
  • L'aparell reproductor femení produeix les cèl·lules sexuals femenines, anomenades òvuls. A més, al seu interior es produeix la fecundació de l'òvul per part de l'espermatozoide, que donarà lloc al nou ésser.
    La reproducció és el procés que permet formar un nou ésser viu a partir d'éssers vius existents.

L'aparell reproductor masculí

L'aparell reproductor masculí està constituït per diversos òrgans: els testicles, els conductes deferents, les vesícules seminals i el penis. La seva funció és produir els espermatozoides o cèl·lules sexuals masculines, que, un cop s'uneixin als òvuls, formaran un nou ésser.
  • Estructura
Els testicles són dues glàndules de forma arrodonida. Produeixen els espermatozoides.
Els conductes deferents són dos tubs que comuniquen els testicles amb l'uretra.
El penis és un òrgan musculós situat a l'exterior del cos. Està travessat per l'uretra. Té dues funcions: expulsar el semen i l'orina. El semen només es por expulsar quan està en erecció.
Les vesícules seminals són dues glàndules que produeixen el líquid seminal, un líqued viscós i blanquinós que permet als espermatozoides nedar.
La pròstata és una glàndula que produeix el líquid prostàtic. El líquid prostàtic és abocat als conductes deferents. La barreja formada pels espermatozoides, el líquid seminal i el líquid prostàtic constitueix el semen.
  • Funcionament
Per arribar a l'òvul, s'ha de produir la unió sexual. En la unió sexual, el penis es posa en erecció, és a dir, es posa rígid, s'introdueix a la vagina de la dona i ejacula. En l'ejaculació, el penis expulsa el semen, on neden milions d'espermatozoides. Gràcies a la seva cua, els espermatozoides poden nedar pel semen i avançar en direcció a les trompes de FaI·lopi, a la recerca de l'òvul. De tots els espermatozoides, només un acabarà fecundant l'òvul.
  • La maduració sexual de l'home
Les persones, en néixer, no tenen els òrgans sexuals desenvolupats. El desenvolupament dels òrgans sexuals s'inicia cap als 11-12 anys i s'allarga fins als 17-18 anys, quan la persona queda completament formada. Aquest desenvolupament va acompanyat de notables canvis físics externs. Vegem els canvis que experimer un noi:
  • Cap als 11-12 anys, els testicles es comencen a desenvolupar i apareix el pèl púbic. Es produeixen les primeres ejaculacions.
  • Cap als 13-15 anys, els nois augmenten molt en pes i alçada. Se'ls eixamplen les espatlles i el tòrax i els canvia la veu. Els comença a aparèixer pèl a la barba, al pit, a les cames i a les aixelles.
  • Cap als 17-18 anys, el penis ha augmentat de mida. També se'ls ha desenvolupat el pèl del pubis, de les aixelles, de la barba, del pit i de les cames. El cos està totalment format.
Aquestes edats són aproximades. El cos d'alguns nois experimenta un desenvolupament més ràpid que el d'altres. De fet, hi ha algunes persones que als 21 anys encara creixen en alçada.
L'aparell reproductor masculí està format pels testicles, els conductes deferents, el penis, les vesícules seminals i la pròstata. La seva funció és produir els espermatozoides.

L'aparell reproductor femení

L'aparell reproductor femení és molt diferent del masculí. El motiu és que la funció que realitza la dona en la reproducció és també diferent. La dona, a més de produir els òvuls, acull en el seu cos la fecundació i el desenvolupament de l'embrió i, un cop ha nascut, l'alimenta amb la llet que produeix.
L'aparell reproductor femení està format pels ovaris, que produeixen els òvuls, les trompes de Fal·lopi, l'úter, la vagina i la vulva.
  • Estructura
Els ovaris són dos òrgans en forma d'ametlla. La seva funció és produir els òvuls.
Les trompes de Fal·lopi són els conductes que comuniquen els ovaris amb l'úter.

L'úter o matriu és la cavitat on es desenvolupa el nou ésser. Té forma de pera invertida.
La vagina és una cavitat de parets elàstiques on s'introdueix el penis en la unió sexual. Comunica l'úter amb l'exterior.

La vulva són uns replecs de pell en forma de llavis que protegeix, a més de l'entrada de la vagina, l'orifici de la uretra i un petit òrgan anomenat clítoris.
  • Funcionament
A partir dels 10-13 anys, els ovaris comencen a produir òvuls. En una ovulació, un dels ovaris deixar anar un òvul, que s'introdueix a la trompa de Fal·lopi i, després de recórrer aquest conducte, arriba a l'úter.
Les ovulacions es produeixen cada 28 dies, i comporten un seguit de canvis en l'úter. Així, en ovular, les parets de l'úter es comencen a recobrir d'una mucosa fortament irrigada de sang, que té com a funció acollir l'òvul fecundat.
Si l'òvul arriba a l'úter sense haver estat fecundat, la capa que s'ha format a les parets de l'úter es desprèn i, juntament amb l'òvul i una mica de sang, s'expulsa del cos. Aquest procés s'anomena menstruació o regla. Dura de tres a cinc dies, i es repeteix cada 28 dies. Si l'òvul hi arriba fecundat, s'implanta a les seves parets i es comença a formar el nou ésser.
  • La maduració sexual de la dona
En general, el desenvolupament sexual i el creixement comença una mica abans en les noies que en els nois. Vegem a continuació els canvis físics que experimenten les noies.
  • Cap als 10-12 anys, s'accelera el creixement i l'augment del pes. Es comencen a desenvolupar les glàndules mamàries i es produeix la primera menstruació. També es comença a formar el pèl púbic.
  • Cap als 13-14 anys, la majoria de noies ja tenen la menstruació. Es comença a formar pèl a les aixelles. Les glàndules mamaries comencen a ser actives.
  • Cap als 16-17 anys la menstruació ja és regular. S'eixamplen els malucs i les cuixes. Els pits estan completament desenvolupats. També s'ha format del tot el pèl púbic i el pèl de les aixelles.
Igual que en el cas de l'home, aquestes edats són aproximades. Així, algunes noies no tenen la primera menstruació fins als 14 anys.

L'aparell reproductor femení està format pels ovaris, les trompes de Fal·lopi, lúter, la vagina i la vulva. La seva funció és reproduir els òvuls i acollir la fecundació i la formació del nou ésser.