EL CARAGOL I LA FLOR

El conte que hem contat avui és "El caragol i la flor"...també els ha agradat molt!

EL CARAGOL I LA FLOR

Hi havia un caragol que tots els matins anava a rentar-se la cara amb l’aigua de la rosà de les flors.

CARAGOL:-Què bé que he dormit!. Vaig a rentar-me la cara! Els demanaré a les flors que em donen un poc d’aigua.

FLOR-Ai, ai! Quina desgràcia! Mai tornaré a ser bonica!

CARAGOL-Què et passa? Per què plores?

FLOR- És que el vent m’ha arrancat dos pètals i mira que lletja estic! I com no puc moure’m no puc anar a buscar-los. Tu no em podries ajudar?

CARAGOL- Jo? Com?

FLOR-Anant a buscar els meus pètals.

CARAGOL- Bé ho intentaré.

El caragol se n’anà a poc a poc mirant per tot arreu, però no veia els pètals per cap lloc.

Una sargantana estava prenent el sol damunt d’una pedra. I li demanà ajuda.

CARAGOL- Sargantana, sargantana, em podries ajudar?

SARGANTANA- Què vols caragol?

CARAGOL- És que la flor ha perdut  dos pètals i està molt trista....estic buscant-los. Ajuda’m que jo vaig molt poc a poc.

SARGANTANA- Dos pètals! Una flor dura molt poc i per dos pètals més o menys...Deixa’m perdre el sol, caragol, que tinc fred!

I el caragol se n’anà a poc a poc mirant per tot arreu, però no veia els pètals per cap lloc. En això que es trobà una aranya tota enfeinada fent la seua teranyina i li demanà ajuda.

CARAGOL- Senyora aranya em podria ajudar?

ARANYA- Què vols caragol?

CARAGOL- És que la flor ha perdut  dos pètals i està molt trista....estic buscant-los. Ajude’m que jo vaig molt poc a poc.

ARANYA- Deixa’t de romanços caragol, que jo estic molt enfeinada teixint una tela més bonica que la teua flor! No em molestes més!

I el caragol se n’anà a poc a poc mirant per tot arreu, però no veia els pètals per cap lloc. Aleshores va veure una llagosta que ballava damunt d’una pedra. I li va demanar ajuda.

CARAGOL- Llagosta em podries ajudar?

LLAGOSTA- Què te passa caragol?

CARAGOL- És que la flor ha perdut  dos pètals i està molt trista....estic buscant-los. Ajuda’m que jo vaig molt poc a poc.

LLAGOSTA- Per a que vols ajudar una flor? Queda’t amb mi t’ensenyaré una dansa  per enamorar les papallones.

La llagosta es va posar a ballar i el caragol se’n va anar a poc a poc i allí a prop del bosc va veure un donyet com si collirà alguna cosa i li va demanar ajuda.

CARAGOL- Donyet em podries ajudar?

DONYET- Què te passa caragol?

CARAGOL- És que la flor ha perdut  dos pètals i està molt trista....estic buscant-los. Ajuda’m que jo vaig molt poc a poc.

DONYET- No crec que puga trobar els pètals de la flor, però miraré dins del meu sac màgic...Mira aquests serviran. Porta-li’ls a la flor i veuràs que contenta es posa.

CARAGOL- Moltes gràcies! Adéu!

I el caragol se n’anà tot el més ràpidament que li fou possible i li donà els dos pètals a la flor.

CARAGOL- Tin flor, posa-te’ls! Me’ls ha donat el donyet del bosc.

FLOR- Moltes gràcies caragol! Ara si que torne a estar bonica!

CARAGOL- Gràcies a tu flor que tots els matins em donaves aigua per rentar-me la cara a canvi de res!

I des d’aquell dia el caragol i la flor es van fer molt amics i tots els dies el caragol anava a rentar-se la careta a la flor i li contava tot el que passava per allí.