Els d'infantil 3 anys estan estudiant els contes populars i Inma ens va proposar anar a contar-los nosaltres: va ser molt divertit!
LA CAPUTXETA
VERMELLA
Fa molt de temps, hi havia una noia molt bonica. La seva mare li havia fet
una capa vermella i la noia la portava tan sovint que tothom l'anomenava Caputxeta vermella.
Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia,
que vivia a l'altra banda del bosc.
-Caputxeta la iaia està malalta, cal que vages a portar-li uns pastissos,
però ves en compte i no t’entretingues pel bosc que el llop està sempre a
l’aguait. Ah! i no parles en cap desconegut!
-Així ho faré mare.
La Caputxeta va agafar el cistell amb els pastissos i va començar a
caminar. La nena havia de travessar el bosc per arribar a casa de l'àvia, però
no li feia por perquè allà sempre hi trobava molts amics: els ocells, els
esquirols...
De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu.
—On vas, nena? —li va preguntar el
llop amb la seva veu ronca.
—A casa de l'àvia —va respondre la
Caputxeta.
—No és lluny... —va dir el llop per
a ell mateix.-Caputxeta la teua iaia estaria més contenta si li portares unes
quantes flors: això l’alegraria.
La Caputxeta va deixar el seu cistell a l'herba i es va entretenir agafant
flors.
-El llop se n'ha anat, no tinc res a témer. L'àvia es posarà molt contenta
quan li porte un ram de flors ben bonic, a més dels pastissos.
Mentrestant, el llop se'n va anar a casa de l'àvia, va trucar suaument…
-Toc, toc, toc…
-Qui és?
-Obri iaia sóc la Caputxeta!
La iaia va obrir pensant que era la Caputxeta.
El llop va devorar l'àvia i es va posar la gorra de dormir de la malaurada velleta, es va ficar al llit
i va tancar els ulls. Però no va haver d'esperar gaire estona, perquè la
Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.
-Toc, toc, toc…
-Qui és?
-Obri iaia sóc la Caputxeta!
-Passa, passa, que la porta està oberta!
La nena va passar i es va apropar al llit i va veure que la seva àvia
estava molt canviada.
—Àvia, àvia, quins ulls més grans
que tens!
—Són per veure't millor —
—Àvia, àvia, quines orelles més
grans que tens!
—Són per sentir-te millor
—Àvia, àvia, quines dents més
grosses que tens!
—Són per... menjar-te millor! —i
dient això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar,
tal com havia fet amb l'àvia.
Mentrestant, un caçador que havia vist que el llop entrava a casa de
l'àvia, i sospitant les seves males intencions, va decidir anar a donar-hi una
ullada per veure si tot anava bé. Va veure que la porta estava oberta i el llop
estirat al llit, dormint de tan tip com estava.
El caçador va treure el seu ganivet i va obrir el ventre del llop. L'àvia i
la Caputxeta eren allà i vives!
Per castigar el llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i
després el va tornar a tancar. Quan el llop es va despertar, va sentir molta
set i es va dirigir a un estany pròxim per beure. Com que les pedres pesaven
molt, va caure a l'estany de cop i es va ofegar.
La Caputxeta i la seva àvia no van patir més que un gran espant, però la
Caputxeta havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia que no parlaria amb
cap desconegut que es pogués trobar pels camins. D'ara endavant, seguiria les
recomanacions de la seva àvia i de la seva mare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada