CONCURS LITERARI

Vos deixem el conte guanyador del Concurs literari del dia del llibre i els dos finalistes.

VIATGE AL PASSAT DE LA VALL

Un dia vaig anar a passejar pel barranc d’Aigualit amb els meus pares. Vaig veure moltes coses, però el que més me va cridar l’atenció va ser una coveta molt xicoteta construïda en un dels bancals.

-Pareix d’estil àrab-van dir els meus pares.

I jo em vaig ficar dins a veure-la.

Quan vaig eixir de la cova els meus pares no estaven i tot pareixia diferent.

Vaig baixar tot sol al poble de la Vall. Les cases eren molt antigues, fetes de pedra, fang i fusta. Els carrer eren de terra i pedres i no hi havia cotxes si no cavalls. La gent vestia molt estranya: els homes vestien amb pantalons amples i camisoles i les dones amb vestits llargs i molt tapades.

Em vaig donar compte que la gent estava atemorida i anava d’un costat a l’altre.

-Què passa?- vaig preguntar a un xiquet.

-El moro Musa va vindre fa unes setmanes amb el seu gat Malapell i la seua serp Bocabadall. El moro és un bruixot i el gat està encantat. I ens espia.

-Vos espia?

-Entén tot el que diem i li ho conta al seu amo.

-I què li ha dit?

-Que Flordenit, la filla d’un home molt important no es va a casar amb Musa per què son pare no vol. El gat li ho ha dit al seu amo i l’amo molt enfadat ha segrestat a Flordenit. I se l’ha emportat a la seua cova.

-Hem d’anar a ajudar-la!

I sense pensar-ho, els xiquet, que s’anomenava Carles, i jo vam pujar muntanyeta amunt fins a la cova on s’amagava i vam veure com amb tres escopinades s’obria un forat a terra i amagava la xica dins.

-Hem de tornar al poble a avisar algú més major que puga lluitar amb ell-vaig dir jo.

Baixant de la muntanya ens vam entropessar amb un cavaller que vestia com els  templaris del passa carrer del 9 d’octubre.

Quan ens va preguntar on anàvem sols, li ho vam contar tot, inclosa la part de les tres escopinades.

El cavaller que ens va dir que s’anomenava  Jaume Ferrioa, va traure la seua espasa i va pujar a la cova a lluitar amb Musa.

Primer va lluitar amb la seua serp Bocabadall i la va vèncer de seguida i després va lluitar amb Musa, que estava molt enfadat per la mort de la seua serp.

Poc després el va matar també però vam veure que la seua sang es barrejava amb la de la serp.

-Ves amb compte Ferran!- vaig cridar- S’ha transformat en una serp de dos caps.

-Pren la meua espasa- va dir Carles.

I Jaume, amb les dues espases, va matar a la Gran Serp.

-Molt bé! Ara has d’escopir tres vegades perquè s’òbriga la cova.

I de dins va eixir Flordenit que ens donà les gràcies i se n’anà amb Jaume cap al poble.

Carles em va acompanyar fins a la cova i es va acomiadar de mi.

Quan vaig entrar, vaig tancar els ulls desitjant tornar a casa i la veu de la mare cridant-me per a esmorzar me va tornar al segle XXI.

I conte contat, conte acabat.

                                        JESÚS LARA 3r A

FINALISTES

UN POBLE PER DESCOBRIR

Fa temps hi havia una xiqueta anomenada Inés.

Vivia en una caseta a la part alta de la muntanya Pipa en la Vall d’Uixó, era un poble bonic que es trobava entre muntanyes.

Inés tenia nou anys, era alta, amb els ulls blaus, molt divertida i li encantava llegir. Vivia amb la seua àvia.

Tots els dies Inés els contava històries al seu gos Wiston i a la seua gateta Serafina, doncs tenia el do de parlar amb els animals.

No molt lluny d’on vivia, es trobaven les Coves de Sant Josep i sempre que podia baixava a jugar amb la seua amiga Nora, que vivia amb les rates penades dins de la cova.

Un dia van anar a veure la penya del Castell i de camí van conèixer a una bruixa molt extravagant.

Portava una granera que era màgica, de color groc i marró amb un llaç roig i van volar amb ella, descobrint molts racons del poble.

En primer lloc van volar pel barri Carbonaire i van veure una escola vella pero molt bonica perquè hi havien molts xiquets contents jugant al pati. Les tres van conèixer a una xiqueta molt sabuda que es deia Érica.

Nora tenia fam i la bruixa va dir que coneixia un mag que vivia als Sants de la Pedra i podria convidar-les a esmorzar.

Després van anar a Aigualit, un barranc molt bonic on van veure un osset que plorava perquè s'havia perdut i no trobava la seua mare. Els va donar tanta pena que van anar a buscar-la.

Van sobrevolar el poble durant hores, i quan estaven a punt de rendir-se, van veure al barri del Roser uns caçadors que portaven a la mare del osset.

Inés va cridar a la policia i els van ficar a la presó per caçar animals protegits.

A partir d'aleshores tots es van fer amics i amb l'ajuda de la granera màgica de la bruixa van poder conèixer i descobrir tota la Vall d'Uixó, racó per racó.

I conte contat, conte acabat!

                                                    INÉS SÁNCHEZ

EL CONEJO MISTERIOSO

Érase una vez, una niña llamada Candela que quería saber la historia de su pueblo, La Vall d’Uixó.

Un día su profesora dijo que el próximo día irían de excursión a San José. Candela se alegró mucho porque iba a aprender muchas cosas sobre su pueblo.

Al día siguiente cuando llegaron todos a clase, Irene , la profesora, dijo si todos tenían pareja y toda la clase dijo “siiii”. Candela iba con su mejor amiga, Laura.

Cuando llegaron a San José dejaron las mochilas y almorzaron, después de almorzar harían una gincama.

Los niños tenían que buscar hojas de árboles.

Cuando Candela y su amiga Laura se alejaron del grupo para buscar las hojas, de repente cruzó un conejo delante de ellas pero no era un conejo normal, era diferente, parecía un conejo salido de un cuento, con orejas grandes y puntiagudas, sus ojos eran muy grandes y parecía que les hablaban y no saltaba, sino que caminaba como ellas. Pero no solo eso, también sabía hablar, las niñas se quedaron asombradas. El conejo se acercó a ellas y les dijo:

-Seguidme chicas!

Las niñas asustadas le siguieron. Se metieron por un túnel escondido en un árbol, que los llevó a la antigua ciudad de la Vall, con sus calles de tierra y piedra.

El pueblo estaba dividido en varios pueblecitos: Benisgaló, Zeneta, Benizahat, Cenaja, Benigafull, Alcudia, Alfondeguilla, Castro y Benigafer. Sus habitantes eran tribus de musulmanes. Todos aquellos pueblecitos les recordaban a calles de su pueblo, La Vall.

Según iban caminando, la historia y el paisaje iba cambiando, después aparecieron cristianos y con ellos Jaume I, quien conquistó el territorio valenciano. Había muchos “espardenyers” y “ollers”. Había dos iglesias: la del Santo Ángel y la de Nuestra Señora de la Asunción.

La Vall fue creciendo y los pueblos se unieron en dos: en el “poble de dalt” y el “poble de baix”. Esto también le sonaba a Candela que estaba muy contenta por una cueva. Estaba muy contenta porque conocía un poco más de la historia de su pueblo y le dijo a su amiga el conejo.

-Yo soy el conejo de la historia y de los sueños.

Las niñas corrieron a buscar a su grupo y se sorprendieron porque el tiempo no había pasado, sus compañeros todavía estaban buscando hojas de árboles.

Y colorín colorado este cuento se ha acabado.

                                                CANDELA FERNÁNDEZ