En arribar estaven preparades una sèrie d'activitats molt variades: tallers, fotos, exposició de dibuixos...entrega de premis, monòleg, concert de la banda...
No estic segura de que amb açò aconseguim el que tots volem: que no retallen les unitats, que no reduisquen la capacitat que fins ara ha tingut el centre, però del que sí que estic segura és que es va vore que el Rosario Pérez està molt viu, que té ganes de fer moltes coses i que són moltes les persones que ens recolcen i també estic segura de que aquesta jornada serà un punt d'inflexió en la manera de fer al Rosario Pérez.
Ací vos deixe alguna imatge del que va passar allí:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada