LA NUTRICIÓ

Com ja sabeu  la nutrició és una funció  complexa per què implica a quatre sistemes: el digestiu, el respiratori, el circulatori i l'excretor. Ací teniu informació per completar el que estudieu a classe:

APARELL DIGESTIU

Funcions

L'aparell digestiu té com a funció transformar els aliments en substàncies nutritives simples perquè el nostre organisme pugui assimilar-les i transportar-les per tot el cos. Aquesta transformació s'anomena digestió.

Parts de l'aparell digestiu

L'aparell digestiu està format pel tub digestiu i per les glàndules digestives.

• El tub digestiu és un tub d'uns 10 m de llarg dividit en diverses parts.

• Les glàndules digestives són petits òrgans que segreguen sucs digestius. Aquests sucs ajuden a descompondre els aliments en substàncies nutritives simples, per tal que puguin passar a la sang.

Tub digestiu		Glàndules digestives
La boca. És l'entrada del tub digestiu. La boca conté: les dents. Les incisives i els ullals tallen els aliments i les premolars i les i les molars els trituren. La llengua. És un múscul que mou l'aliment i el barreja amb la saliva La faringe. Comunica la boca amb l'esòfag. L'esòfag. És un tub de parets musculoses que condueix l'aliment a l'estómac. L'estómac. És un eixamplament del tub digestiu. Hi té lloc la part principal de la digestió. L'intestí prim. Té vuit metres de llarg. A l'intestí prim les substàncies digerides passen a la sang. L'intestí gros. Fa un metre de llarg. Comunica amb l'exterior per l'anus.		Les glàndules salivals produeixen la saliva. L'estómac està entapissat de glàndules gàstriques, que produeixen els sucs gàstrics. El fetge produeix la bilis, un suc digestiu, que s'aboca a l'intestí prim. El pàncreas produeix el suc pancreàtic, un suc digestiu que també s'aboca a l'intestí prim. L'intestí prim està entapissat deglàndules intestinals, que produeixen els sucs intestinals.

La digestió dels aliments

Durant la digestió els aliments es transformen en substàncies nutritives simples. La transformació és de dos tipus: mecànica, que és la produïda pel moviment i trituració dels aliments, i la química, que és la produïda pels sucs digestius. Les fases de la digestió són les següents:

A la boca els aliments es masteguen i es barregen amb la saliva. La saliva. La saliva comença el procés de descomposició dels aliments en substàncies nutritives simples. A l'estómac, l'aliment es barreja amb els sucs gàstrics i es converteix en una massa líquida. L'estómac remou l'aliment durant prop d'una hora. A l'intestí prim, l'aliment es barreja amb la bilis, el suc pancreàtic i els sucs intestinals. L'aliment queda transformat en substàncies nutritives simples, que passen a la sang a través de les parets de l'intestí. Les substàncies que no s'assimilen passen a l'intestí gros. A l'intestí gros, els aliments no assimilats són conduïts cap a l'anus, on s'expulsen a l'exterior. A l'intestí gros s'absorbeix l'aigua dels aliments.

L'aparell digestiu transforma els aliments en substàncies nutritives simples, que passen a la sang per ser transportades per tot el cos.

APARELL RESPIRATORI

Parts de l'aparell respiratori

Quan respirem, intercanviem gasos entre el nostre cos i l'exterior. Per realitzar la nutrició, necessitem prendre oxigen de l'aire i eliminar el diòxid de carboni que es forma al nostre cos.
L'aparell respiratori és l'aparell encarregat de fer la respiració. L'aparell respiratori és l'aparell encarregat de fer la respiració. Està format per les vies respiratòries, els pulmons i el diafragma.

Parts de l'aparell respiratori:

Vies respiratòries		Pulmons
Les foses nasals són dues cavitats que s'obren a l'exterior pel nas. En passar per les fosses nasals, l'aire s'escalfa i s'humiteja. La faringe és una cavitat que comunica amb la laringe. La laringe és una cavitat que conté les cordes vocals. La tràquea és un tub que condueix l'aire cap als bronquis. Els bronquis són dos conductes amb ramificacions dins els pulmons anomenats bronquíols. Els bronquíols són ramificacions dels bronquis, que acaben en unes petites cavitats anomenades alvèols.		Els pulmons són dos òrgans esponjosos formats per milions de saques anomenatsalvèols, que estan envoltats de vasos sanguinis molt fins. En els alvèols es produeix l'intercanvi de gasos: L'oxigen de l'aire passa a la sang. El diòxid de carboni que genera el nostre cos i que és transportat per la sang passa als alvèols i és expulsat a l'exterior. Diafragma El diafragma és un múscul que es troba sota els pulmons. El seu moviment permet la respiració.

Els moviments respiratoris

Els moviments respiratoris són dos: la inspiració i l'expiració. En la inspiració, el diafragma baixa, augmenta la caixa toràcica i l'aire entra en els pulmons. En l'expiració, el diafragma puja, es redueix la mida de la caixa toràcica i l'aire dels pulmons surt a l'exterior. En repòs, les persones fem de 12 a 15 inspiracions per minut.

L'APARELL EXCRETOR

Funcions L'aparell excretor, també anomenat aparell urinari, s'encarrega de filtrar la sang: recull les substàncies residuals que transporta la sang juntament amb una mica d'aigua, i expulsa aquestes substàncies del cos en forma d'orina. Està format pels ronyons i les vies urinàries.

Els ronyons
Els ronyons són dos òrgans en forma de mongeta situats a la part posterior de l'abdomen. La seva funció és filtrar la sang i formar l'orina. La sang entra en els ronyons per una artèria, que es ramifica en múltiples capil·lars, els quals es reuneixen de nou en una vena, que surt dels ronyons. En els capil·lars dels ronyons, la sang expulsa les substàncies residuals i una moca d'aigua, les quals formen l'orina.
Perquè els ronyons funcionen correctament, convé beure molta aigua. A més, és poc saludable retenir molta estona l'orina a la bufeta. 

Les vies urinàries

Les vies urinàries s'encarreguen d'expulsar del cos l'orina que es formen als ronyons. Són les següents:

• Els urèters, que són dos tubs que uneixen els ronyons amb la bufeta de l'orina.
  
• La bufeta de l'orina, que és una cavitat on s'acumula l'orina.
  
• La uretra, que és el conducte que comunica la bufeta amb l'exterior. L'extrem de la uretra està envoltat per un múscul circular, anomenat esfínter, que està contret per impedir que l'orina surti. Quan es relaxa, es produeix l'expulsió de l'orina.

L'excreció

A més de l'orina, el cos elimina altres substàncies: Quan respirem, eliminem un tipus de substàncies residuals, el diòxid de carboni. Per la pell eliminem també substàncies residuals en forma de suor. Per l'anus eliminem aquelles substàncies dels aliments que no hem digerit.

 

LA CIRCULACIÓ

Funcions

L'aparell circulatori s'encarrega de portar la sang per tot el cos. Està format pel cor i els vasos sanguinis. La funció del cor és impulsar la sang pels vasos sanguinis.

La sang

La sang és un líquid vermellós que circula per l'interior dels vasos sanguinis que recorren tot el nostre organisme. En el nostre cos tenim cinc litres de sang. Algunes de les seves funcions són transportar substàncies per tot l'organisme i protegir el cos de malalties.

Composició de la sang

La sang està formada per un líquid anomenat plasma i per cèl·lules sanguínies que suren en el plasma.

• El plasma és un líquid groguenc constituït bàsicament per aigua. Transporta substàncies nutritives i substàncies residuals.

• Les cèl·lules sanguínies són:
  · Els glòbuls vermells. Tenen forma de disc i són vermellosos. Transporten l'oxigen i el diòxid de carboni.
  
  · Els glòbuls blancs. Tenen forma irregular i són gairebé transparents. Combaten les infeccions causades per microorganismes com ara la grip.
  
  · Les plaquetes. Tenen forma arrodonida. Són les responsables de la coagulació de la sang quan es produeix un tall a la pell.
  
  

  La sang és un líquid vermellós que circula pel nostre orga-nisme. Està format pel plasma i les cèl·lules sanguínies.

  
  
  Els vasos sanguinis

Els vasos sanguinis són conductes de parets elàstiques per on circula la sang. N'hi ha de tres tipus: artèries, venes i capil·lars.
Les artèries transporten la sang del cor a la resta del cos. Tenen les parets gruixudes.		Les venes transporten la sang de les diferents parts del cos cap al cor. Tenen les parets primes.
	Els capil·lars són vasos molt fins que comuniquen les artèries amb les venes. En els capil·lars es produeix l'intercanvi de substàncies entre la sang i les cèl·lules.

El cor i la circulació de la sang

El cor és un múscul de la mida del puny situat entre els pulmons. Gràcies al seu moviment de contracció i dilatació, fa circular la sang pels vasos sanguinis. El cor té quatre cavitats: les dues superiors s'anomenen aurícules i les dues inferiors ventricles. La sang entra per les aurícules, passa als ventricles, i aquests l'expulsen amb força cap a l'exterior. En el cos hi ha dos circuits sanguinis diferents, elpulmonar i el general. En el circuit pulmonar, la sang va del cor als pulmons, i dels pulmons al cor. Als pulmons, la sang expulsa el diòxid de carboni i absorbeix l'oxigen de l'aire. En el circuit general, la sang va del cor cap a les diferents parts del cor (cap, extremitats, intestins, ronyons, etc.) i torna de nou al cor. En el circuit general, la sang proporciona substàncies nutritives i oxigen a les cèl·lules. Les cèl·lules transformen aquestes substàncies en energia, i generen substàncies residuals i diòxid de carboni que aboquen a la sang, la qual s'encarregarà d'expulsar-les del cor.

El funcionament del cor

El cor bomba la sang interrompudament i a gran velocitat. Per bombar la sang, el cor es contreu i es dilata rítmicament. La successió d'una contracció i una dilatació constitueix un batec. En un minut, el cor batega unes 70 vegades, tal com pots observar si et poses la mà sobre el pit.

Observa la continuació com funciona el cor:
El cor està relaxat i but de sang.	Entra sang a les aurícules.
Les aurícules es contreuen i impulsen la sang als ventricles.	Els ventricles es contreuen i expulsen la sang del cor.

L'aparell circulatori està format `pel cor i els vasos sangui-nis. El cor impulsa la sang pels vasos sanguinis, que recorren tot el cos.