Segur que aquest poema us agrada:
LA LLUNA QUIETA
La lluna quieta en el cel
té la cara enfarinada.
Vora una bassa dormida
hi ha, raucant, una granota.
Verdes canyes que es belluguen.
fent un mig punt de sardana.
Ja s'embocalla la nit
amb un llençol de rosada.
Tremola de fred natura
sota d'aquella flassada.
L'herbatge està tot glaçat,
i al riu s'acarrossa l'aigua.
La lluna, quieta en el cel,
és un rodolí de llanda.
Li cau el moc gota a gota,
pobra lluna refredada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada