El gat
Damunt el banc de foguers,
a la cuina, dorm el gat.
Com no té massa quefers
s’avorreix d’ésser honrat.
Potser somnia que són
tot hores per a dormir.
Si és el temps qui mata el món,
mata el temps per no morir.
Vol el foc i fuig el fum,
i com sap allò que sent,
fent raó del vell costum
sap cavar son sentiment.
Qui com tu tingués la llar
a la cuina, hivern i estiu,
per poder agermanar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada