PLOU

Amb les ganes que teniem de que ploguera! amb la falta que fa que ploga! i va i sols cauen quatre gotes de res!
Però mira, quatre gotes són quatre gotes i més val aixó que res! (sembla un rodolí: no era la intenció!)
I què passa al Rosario Pérez quan cauen quatre gotes?
Doncs passa acò:

Juan (el nostre estimat consege) toca el timbre a l'hora del pati per què ha deixat de ploure i si no plou tots sabem que volem eixir al pati i Juan s'assegura de que no cau ni una gota i toca el timbre i si no el toca tots comencem a preguntar-nos "per què no toca el timbre Juan?"
I avui ha tocat el timbre per què no cau ni una gota....ara voreu per què li pegue voltes...
Però quan eixim al pati ...Ohhhh!! Quants tolls!!! Quanta bruticia nedant pels tolls!!!!! Els xiquets s'acosten als tolls, les mestres demanen que no ho facen...una espenta...u que corre i no se n'adona...l'altre que ho fa sense voler..l'altre que ho fa volent...a la pista verda no es pot ni caminar....i quan ja és massa gran la llista de mullats, les mestres van a demanar-li a Juan que torne a tocar el timbre per què tots sabem que quan toca el timbre Juan cal entrar malgrat que no s'haja acabat el temps d'esbarjo.
I és que el pati del Rosario Pérez, no més amb quatre gotes es queda com heu vist: mullat i ple de bruticia, que no és bruticia dels alumnes del centre, no: és bruticia que vola des del carrer, és bruticia d'altres persones que entren als patis a jugar (o a altres coses) per les vesprades quan ho hi som, i és bruticia que no es neteja amb la regularitat que caldria en un espai que han d'utilitjar per jugar, per fer esport o simplement, per estar en el temps d'esbarjo els xiquets i xiquetes del Rosario Pérez.