EL PARDALET I ELS
BESSONS
Hi havia una vegada un pardalet que es trobava en el niu
tot solet per què sa mare havia anat a buscar menjar.
El niu del nostre pardalet estava en la branca d’un pi
que hi havia en el jardí d’una mansió situada en el cim d’una muntanya des d’on
es veia la mar.
En la mansió vivia un home vidu que tenia un fill i una
filla. El xiquet es deia Gerard i la xiqueta es deia Fàtima. Eren bessons. Els
agradava jugar pel bosc a amagar-se, a observar animalets, a enfilar-se pels
arbres...
Va passar tot un dia i sa mare no aparegué, aleshores com
el pardalet tenia molta fam va començar a piular i piular.
Fàtima, des de la seua habitació el va sentir piular. Li
ho va dir al seu germà i els dos es van enfilar a l’arbre i com van vore que li
faltava menjar li’n varen portar i el pardalet va parar de piular.
Com el pardalet continuava piulant de fam perquè sa mare
no apareixia i ell encara no sabia volar, tots els dies els bessons s’enfilaven
a l’arbre a portar-li menjar.
Varen passar els dies, el pardalet es va fer gran i un
dia es va posar a volar: al principi no ho feia massa bé, però després planejava
amb un vol molt elegant.
Tots els dies anava i tornava al niu a buscar menjar, a
explorar pel bosc, a buscar amics.., però un dia se’n va anar i no va tornar.
Els dos bessons es varen quedar molt tristos i preocupats i el buscaren pet tot
el bosc però no el varen trobar.
Van passar mesos i mesos i, un dia de primavera, va
tornar el pardalet però no venia sol: portava a tota la seua família i no parava
de piular per trobar-se de nou amb els seus dos bons amics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada