ROMANÇ DE LA RATA PENADA
Conta una antiga llegenda
que fa més de set-cents anys
a la ciutat de València
el rei Jaume va arribar
disposat a conquerir-la
del poder dels musulmans.
Com que era nit tancada,
a les portes va acampar
i totes les sues tropes
van gitar-se a descansar.
Però enllà de les muralles
vigilaven musulmans
que avisaren els cabdills
del perill del rei cristià.
En una reunió d’urgència
van decidir atacar,
camuflats per la nit fosca,
el campament dels cristians.
Mentre tot es preparava
per l’imminent atac
una rateta penada
contra els tambors es llançà.
Amb les ales colpejava
i les pelles feia sonar.
Va ser tant el rebombori
que el rei es va despertar:
-Què és aquest soroll-cridava-
que no em deixa descansar?
Aleshores la rateta
amb l’ala va assenyalar
el costats per on venien
els exèrcits musulmans.
-Desperteu i prepareu-vos,
soldats meus, per al combat,
que ens ataquen a traïció
ocults en l’obscuritat!
La batalla fou terrible:
tota la nit va durar.
Però a la fi el rei en Jaume,
amb els seus valents soldats,
va vèncer l’exèrcit moro
i conquerí la ciutat.
I quan féu el nou escut,
el gran rei no es va oblidar
de la rateta penada
que aquella nit n’avisà
i amb les aletes esteses
al més alt va posar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada