El divendres 24,
vam anar a Almedijar a fer una visita didàctica pels “camins de l’aigua”.
En arribar a La
Surera, l’alberg d’Almedijar, el nostre grup se’n vam anar amb Gabriel . Al
poble encara, ens va fer que ens fixàrem en una bassa molt gran i en el forat
que tenia per què anàvem a buscar on arribava aquell forat.
Almedijar és un
poble xicotet i molt silenciós, quasi no hi havia gent. A l’eixida ens vam
trobar a un home que ferrava un cavall: ningú havíem vist mai com es posen les
ferradures al cavall. També vérem corrals amb cabres i gallines ,hortetes i
moltes oliveres.
Férem una
paradeta per veure “el pozo Casicas”, un pou d’on treien aigua quan hi havia
poca.
Trobarem sureres
a les que els havien tret el suro deia poc per què encara tenien els troncs
rojos.
Gabriel ens anava
contant tots els detalls que calia observar fins que arribarem a lloc on hi
havia un panell que explicava una construcció que hi havia allí: un assut d’època
romana per replegar l’aigua i reconduir-la per dues sèquies que anaven a un
molí i a les hortetes.
Ens aproparem al
molí i altre panell explicava com dirigien l’aigua per moure el molí i com la
tornaven a replegar per portar-la a la bassa del poble.
Allí esmorzarem
ràpidament i se n’anàrem per veure un aqüeducte que havien fet per portar l’aigua
a les hortetes de l’altre costat del barranc. Allí s’acabava el nostre recorregut
, el de l’aigua continuava fins la depuradora o se netejaven les aigües i es
tornaven netes al barranc per què no feren olors.
En tornar a la
Surera, els de 6éA se n’anaren amb Gabriel i nosaltres ens quedarem allí per
veure un vídeo molt interessant que explicava tots els beneficis del bosc i la
necessitat de conservar-lo i ens explicaren com anàvem a fer un taller de nendo
dango, que són unes bombes de llavors per reforestar el bosc en cas d’incendi.
El taller va ser
un poc brut però molt divertit. Férem moltes
boles i ja ens ha dit Irene que anirem a llançar-les per què les nostres
muntanyes estiguin verdetes i en bones condicions.
En acabar vam
jugar a una espècie de joc de l’oca gegant, però amb coses del bosc. I no més
arribaren els de l’A, entrarem a dinar.
Va ser una eixida
molt interessant. Algunes coses eren molt paregudes a les que havíem vist en l’eixida
al terme. És per què els homes des de l’antiguitat han necessitat l’aigua i han
fet moltes coses per aprofitar-la com cal i no malbaratar-la. Per això cal que
nosaltres també la conservem : és un bé preciós i imprescindible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada