dissabte, 13 de febrer del 2016

UN CONTE AMB CIÈNCIA

Avui us deixe un conte que vaig crear per al curs "Jugando con la ciencia" que estic fent al CEFIE", de la mà de "Los gatos con batas"...tota una experiència que m'està aportant moltes coses interessants per a la meua tasca diaria.
De fer aquest conte està inspirat i dedicat als meus alumnes....ara us explique:

Per contar el conte necessitem:
-un got alt
-aigua i alun colorant (aquarel·les, témperes...per què es veja millor l'efecte)
-oli
-una pastilla efervescent(jo la vaig rascar un poc i li vaig donar forma de cor!)

A mesura que anem contant anirem fent l'experiment.....



COM L'OLI I L'AIGUA

Hi havia una vegada dos xiquets que eren com l’aigua i l’oli….cadascú per separat era meravellós, però era impossible que estigueren  junts…
La mestra els animava a jugar junts, a seure junts, a treballar junts, però ni havia manera.

Fora de l’escola passava el mateix: si se trobaven al parc, en un aniversari....en qualsevol lloc, ni es miraven.



La gent que els estimava no sabia què fer, fins que un dia la mestra demanà ajuda a una iaia molt major i molt sàvia, que ella coneixia.
La iaia li va dir: cal posar un poc de respecte, d’estima, de comprensió, d’escolta, de sorpresa, d’il·lusió i que s’ho  prenguin  mentre juguen a un joc molt divertit.
I així ho va fer la mestra...posà tots els ingredients junts, els proposà un joc...

I així ho va fer la mestra...posà tots els ingredients junts, els proposà un joc...
(Aleshores es posa la pastilla al got i..... MÀGIA)



Ja veieu, quan hi ha respecte, estima, escolta, bona disposició.....entre ells passen coses molt boniques, comencen a relacionar-se...a jugar...a estimar-se!

(Desprès de la sorpresa, els xiquets demanen que no llancem els líquids, que els deixem a la taula perquè és molt bonic el que ha passat. Desprès d’una estona l’efecte de la pastilla desapareix i tornen a veure’s els dos líquids separats, aleshores els nens solen preguntar)
-I ara què? Ja no són amics? Estan altra vegada enfadats?

I ara toca dir:
-És que cal posar altra pastilla d’estima, respecte, escolta...i no deixar mai de posar aquests ingredients en la nostra vida!!!!

4 comentaris:

  1. ¡¡A nosotros también!! Fue muy emocionante escucharlo. Qué bueno leerlo aquí. :-) ¡Enhorabuena Irene!

    ResponElimina
  2. Irene eres tot un exemple a seguir! És meravellós aquest conte!

    ResponElimina
  3. Gràcies Fausto. M'inspiraren els alumnes...va ser senzill. Tu també eres un gran mestre...i no ho dic per l alçada!

    ResponElimina