Era una vegada un xiquet que es deia Cristobal.
Cristobal era alt, moreno i simpàtic, tenia els ulls negres, les galtes roges i quasi sempre estava de bon humor.
Vivía en la Vall d'Uixó. La casa de Cristobal era molt bonica perquè darrere tenia un jardí molt bonic ple de flors.
Un dia Cristobal li va preguntar a sa mare:
-Mare, et puc ajudar a plantar les flors?
-Clar que si, fill!-va contestar la mare- però fes-ho amb tranquilitat i amb cura de no fer-te mal.
Quan Cristobal estava plantant amb sa mare, en mig del jardí, es va oir un soroll molt fort, varen mirar al cel i varen veure un avió que es dirigia cap al seu jardí. En un moment l'avió havia caigut just al mig del jardí de Cristobal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada