EL PI
Sóc un pi de llarga branca
molt amic dels meus amics;
no hi ha ocell que mai no estiga
ajocat damunt de mi.
Faig olor de primavera
i d'estiu si molt convé;
la tardor és ma fal·lera
car l'hivern ja diu que ve.
La muntanya a mi m'estima
perquè sempre estic content,
tant si el dia es despentina
orenetes despistades
que sovint em fan patir
perquè fan animalades.
"Xiu-xiu-piu", diuen a crit
tot piulant esperitades
com si no els tinguera dit
¡que han de ser més "ocellades"!
–¿No veieu que amb tant de crit
no feu més que rebombori?
Feu bondat a dins del niu
o ens fotran fora del barri!
(Andreu Galan i Martí)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada