dimarts, 22 de novembre de 2016

EL ROSARIO PÉREZ A LA RADIO

Avui el Rosario Pérez ha participat en el Café de Pipa per explicar el projecte que portem a terme en el nostre centre des del curs passat: "R Rosario la teua ràdio".
Si punxeu ací podreu escoltar el programa.


dilluns, 21 de novembre de 2016

LA VACA PACA

Avui hem recitat el poema de Roald Dahl "La vaca Paca" als xiquets i xiquetes d'infantil, quan hem anat a llegir-los els contes. És un dels poemes del seu llibre "Bestioles fastigoses", i el primer que hem llegit i interpretat....estàvem un poc asustat, però ens ha eixit molt bé i ens ho hem passat d'allò més bé nosaltres i ells!

video

LLEGIM A INFANTIL

Aquesta vesprada hem anat a llegir a infantil, com tots els dilluns. És una rutina que ens encanta.











CONTES ARREU DEL MÓN: AMÈRICA

Després d'haver visitat Oceania ens desplacem fins a Amèrica i ens trobem amb un conte molt bonic: "Caradeamapola y el palo de lluvia", que ens conta la història d'una xiqueta molt vergonyosa que ha d'eixir de la seua tribu, lluny de la seua familia, per buscar la pluja, l'aigua que necessiten al seu poblat  perquè estan passant una gran sequera.
Si voleu llegir el conte, cliqueu ací!!!
I, com no?tots i totes  volguerem fer pals de pluja, com el de Caradeamapola...i aquestos són els resultats:




dimecres, 16 de novembre de 2016

CONTES ARREU DEL MÓN: OCEANIA

Enguany ens hem unit al departament d'anglés per a fer la plàstica. Han triat un projecte molt interessant i motivador: recòrrer els cinc continents, contant contes i fent algun treball de plàstica.
Hem començat per Oceania i en 5é hem triat un conte maorí, de Nueva Zelanda: conta com un pescador, perseguint un polp gegant, va descobrir aquesta illa. Segur que vos agradará...



KUPE Y EL PULPO, DESCUBRIENDO NUEVA ZELANDA – LEYENDA MAORÍ

Según las tradiciones comunes a todas las actuales tribus maoríes de Nueva Zelanda, Kupe fue la primera persona en llegar a las costas de dicho territorio en el siglo X d.C. Kupe procedía de Hawaiiki que en lengua maorí significa “Paraíso Original” y que los investigadores sitúan entre Tahití y las Islas Cook.

Se cuenta que Kupe competía con su paisano Muturangi por cazar un pulpo gigantesco que atemorizaba a pescadores del lugar y ahuyentaba a los bancales de peces. Un día, el pulpo mordió el anzuelo de Kupe y comenzó entonces una feroz lucha entre el pescador y su presa.

Kupe, junto con su tripulación, trató día y noche de capturar al cefalópodo, pero el inteligente monstruo marino le alejó de la costa y se internó en aguas profundas. El pescador no se amedrentó y persiguió al pulpo durante interminables jornadas.

Varias semanas después, arrastrada por fuertes corrientes, su gran canoa llegó hasta la isla de la gran nube blanca –en maorí Aoetearoa, que fue como la llamó Kuramarotini, la esposa de Kupe, al ver una fumarola de erupción volcánica sobre el cielo- y allí, en el Estrecho de Raukawakawa (actual Estrecho de Cook), Kupe dio por fin caza al pulpo gigante

Aprovechando el descubrimiento de aquel impresionante e intacto territorio, Kupe y su tripulación exploraron sus costas e idearon una suerte de carta náutica de transmisión oral para poder regresar algún día. Así, al volver a su hogar contaron su hallazgo al resto de la tribu y la historia pasó de generación en generación. Años después, el clan decidió emigrar en una gran flota de canoas a aquel paraíso lejano, siguiendo la ruta marcada por el heroico pescador.


dissabte, 12 de novembre de 2016

EIXIDA AL TERME: ANEM A LES ERETES

El divendres 11 de novembre,tots  els xiquets i xiquetes del Rosario Pérez férem l'Eixida al Terme que solem fer per aquestes dates (els d'infantil es quedaren al centre fent la Festa de la Tardor).
Els de 5é i 6é anàrem a Les Eretes: començàrem a pujar per la senda del Xacó (vam passar per la granja de la nostra companya Gema)


Vam fer la primera paradeta a "la caseta de Braulio" que també es coneix com la de les Bessones per què la pujadeta pel Xacó és forteta.


Quan arribarem a la pista de l'Anoueret les vistes eren precioces per què feia un dia clar i assolejat.


A l'Anoueret vam parar a esmorzar, agafar forces per a pujar a Les Eretes. Allí ens entretinguerem mirant els cullerots que hi havia a la font i jugant per la muntanya.


Després d'esmorzar, quan arribaren els de 3r i 4t ens reagruparem i començarem a pujar a Les Eretes. Haguérem de fer alguna paradeta per agafar aire i continuar per què també era empinadet el camí. Algún company/a va necessitar un poc d'ajuda...


Pel camí vam trobar senyals que ens deien que aquella ruta era un recorregut "mitjà" per què les senyals eren grogues i blanques.


Els/les més forts i fortes vam pujar a les antenes de Penyalba: les vistes encara eren més impresionants.


Després de dinar a les Eretes i jugar una bona estona, férem el camí de tornada: ens vam trobar un aljub i pararem un poc a mirar i a descansar.


El camí va ser més llarg del que esperavem, però molt bonic i divertit: haviem d'anar en compte perquè podíem esbarar.


Ens ho vam passar molt bé, malgrat que al final estavem molt cansats!