Ara toca dividir i ho pots fer tu sol punxant en aquest enllaç.
I ací tens altre enllaç per poder seguint practicant:
http://www.interescola.com/3cicle/wp-content/uploads/2010/10/dividirperunaxifra.swf
Recorda que és imprecindible saber bé les taules de multiplicar per poder dividir. Si vols repasar-les,punxa ací:
http://www.interescola.com/3cicle/wp-content/uploads/2010/07/multiplicarsenseparar2.swf
http://www2.gobiernodecanarias.org/educacion/17/WebC/eltanque/ladivision/resuelve/trescifras/resuelve_tc_p.html
dissabte, 27 d’octubre del 2012
DIVIDIM
ELS ARTÓPODES
Etiquetes de comentaris:
Coneixement del medi 5é
UN DIA EN LA TIERRA
Us deixem uns videos molt interessants. Gaudiu-los:
Etiquetes de comentaris:
Coneixement del medi 5é
dimecres, 24 d’octubre del 2012
ANIMALS INVERTEBRATS
Encetem el tema 3 ce Coneixement de medi estudiant ara els animals invertebrats.
ELS INVERTEBRATS |
CLASSES
|
CARACTERÍSTIQUES
|
EXEMPLES
| |
Anèl·lids |
| ||
Artròpodes
|
Aràcnids
|
| |
Crustacis
|
| ||
Insectes
|
|
| |
Miriàpodes |
| ||
Cnidaris |
| ||
Equinoderms |
| ||
Mol·luscs
|
Gasteròpodes
|
| |
Bivalves
|
| ||
Cefalòpodes |
| ||
Porífers |
| ||
Nematodes |
|
| |
Platihelmints |
|
|
Etiquetes de comentaris:
Coneixement del medi 5é
divendres, 19 d’octubre del 2012
LA EMPATÍA
Mira i pensa:
dijous, 18 d’octubre del 2012
ELS AMFIBIS
L'últim grup d'animals vertebrats que estudiarem al tema 2 són els amfibis.
Els amfibis són un grup d'animals molt peculiar perquè poden viure a l'aigua i a la terrra.
Els amfibis són un grup d'animals molt peculiar perquè poden viure a l'aigua i a la terrra.
Etiquetes de comentaris:
Coneixement del medi 5é
LA REPRODUCCIÓ DELS PEIXOS
Quan hem estudiat el tema 2 de C-Medi, ens deia el llibre que els peixos són ovípars i que tenen fecundació externa, però navegant per la xarxa, hem trobat una pàgina que diu que això no és del tot correcte. Diu que la reproducció dels peixos pot ser ovípara, vivípara (els taurons) o ovovivípara (xiphos). Ací us deixem l'enllaç perquè llegiu tota la informació
:http://www.botanical-online.com/animales/reproduccion_peces.htm
:http://www.botanical-online.com/animales/reproduccion_peces.htm
Etiquetes de comentaris:
Coneixement del medi 5é
dimarts, 9 d’octubre del 2012
ELS RÈPTILS
Ara presentem un nou grup de vertebrats: els rèptils. Els rèptils són un grup de vertebrats molt interessant fixeu-vos en aquest documental.
Etiquetes de comentaris:
Coneixement del medi 5é
EL DINOSAURIO DINO
EL DINOSAURIO DINO
Había una vez un dinosaurio llamado Dino, que vivía con sus padres
Dina y Saurio.
Dino era pequeño, de color clarito.
Un día se separó de sus padres por un momento.
Pasó un tiempo y Dina y Saurio notaban algo raro, no escuchaban a Dino
y él tampoco escuchaba a sus padres y se puso a llorar.
Sus padres corrieron, deshaciendo el camino, y , gracias a los llantos
de Dino, sus padres pudieron encontrarle.
Finalmente llegaron a casa y Dino se hizo pipí en la cama de alegría
porque no podía pensar qué le pasaría sin sus padres.
EL FANTASMA Y EL LÁTIGO
EL FANTASMA Y EL LÁTIGO
Había una vez un
fantasma gigante y de color naranja que vivía en un castillo muy grande y muy
viejo que estaba en una colina encantada.
El fantasma se llamaba
Lyon y daba mucho miedo.
Un día una niña paseaba
con su caballo que se llamaba Candela.
La niña tenía mucho
miedo pues le habían contado que en ese castillo vivía un fantasma, pero como
era muy curiosa, se atrevió a entrar.
Vio el fantasma y se
asustó, pero el fantasma quería ser su amigo porque se sentía muy solo y la
niña, que se llamaba Mireia, aceptó ser su amiga.
Desde entonces, todos
los días se acercaba por allí para saludarle y jugar con él.
Pero un día el fantasma
no apareció. Lo buscó por todo el castillo pero no lo encontró.
Mireia se asustó porque
pensaba que había perdido a su amigo.
Finalmente, al cabo de
unas semanas, Mireia volvió a entrar a buscarlo y su amigo el fantasma apareció
con toda su familia y, desde entonces, fueron más amigos que nunca.
PATRIK EN EL PARQUE DE ATRACCIONES
PATRIK
EN EL PARQUE DE ATRACCIONES
Había
una vez una rana que vivía en un bosque, lleno de árboles donde solía jugar con
su amigo Pepe al escondite.
La
rana se llamaba Patrik, era de color verde y vestía unos pantalones morados y
calzaba unos zapatos rojos muy bonitos.
Un
día Patrik jugando con su amigo Pepe, se despistó y fue a parar a un lugar
desconocido.
En
ese lugar había un cartel que decía:” Parque de atracciones
SUPERAVENTURALANDIA”
Patrik
estaba asustado porque no sabía cómo volver, así que entró.
Le
llamó la atención una atracción que tenía un cartel donde ponía “noria”, así
que subió.
Al
principio le pareció divertido pero luego empezó a asustarse.
Cada
vez la noria giraba más rápido y se mareó y decidió saltar por la ventanilla.
Menos
mal que un niño la vio y la recogió. La ranita Patrik le contó al niño lo que
le pasaba. El niño le compró un globo y la ayudó a encontrar su casa.
Finalmente
volvió a su casa con su familia y su amigo Pepe y no volvió a perderse nunca
más.
EL PERRO Y LA CALAVERA RESUCITADA
EL PERRO Y LA CALAVERA
RESUCITADA
Eso era una familia muy
pobre que tenía un perro.
Un día la familia murió,
el perro se quedó solo en la casa y cogió la rabia.
Los niños que se paseaban
por delante de la casa, no volvían a su casa.
Un día el perro se fue a
la montaña y se encontró una calavera y le dijo:
-Esta noche, con la luna
llena tienes que pronunciar estas palabras y resucitarás. Tienes que decir:
“calavera resucitarás y a todos matarás”
Llegó la noche y la
calavera pronunció las palabras mágicas, despertó y se fue al pueblo matando a
gente y comiéndoselos a todos.
El pero arrepentido de lo
que había hecho, fue al pueblo, vio la calavera, le arrancó la cabeza, que es
donde pensaba todo y la tiró al fuego. La calavera murió y además se rompió el
maleficio.
LAS ESTACIONES
LAS
ESTACIONES
Hace mucho
tiempo, las estaciones estaban peleadas porque la gente prefería visitar el
verano y la primavera.
Verano era
una playa muy lujosa, con arena fina y aguas transparentes.
Primavera
era un arbusto gigante que cumplía todos tus deseos.
Invierno y
otoño eran dos estaciones muy poco visitadas porque decían que eran muy
aburridas: el invierno eran dos montañas nevadas y el otoño, lianas que al
columpiarse se rompían.
Un día la
“Mano Manoplina” lanzó un rayo e hizo que las lianas del otoño fueran
resistentes y en invierno comenzó a nevar y todos empezaron a ir a esquiar y a
jugar con la nieve, haciendo toboganes de nieve,
Finalmente
consiguieron no estar enfadadas y todas compartían las preferencias de la
gente.
PILI Y MILI
PILI Y MILI
Había una vez dos
perritas solitarias perdidas en la cima de una montaña. Las perritas se
llamaban Pili y Mili y caminaban por esa montaña sin encontrar la salida y cada
vez se le hacía más pesada esa caminata.
Cuando pensaban que
estaban solas, vieron un pequeño lago con un pato.
Se acercaron al lago
para beber y se dieron cuenta que no era un pato…era una simple bota!
-Pili, vamos a
beber-dijo Mili.
Cuando iban a beber en
el lago apareció un cocodrilo.
Mili gritó:- corre
Pili!
-No os vayáis, no os
voy a comer-exclamó el cocodrilo.
Pili y Mili se
detuvieron.
-Como que no nos vas a
comer?-dijeron Pili y Mili a coro.
-Porque soy un
cocodrilo bueno- dijo el cocodrilo-¿Cómo os llamáis?
-Yo soy Pili.
-Yo soy Mili.
-Yo soy el cocodrilo
Marcelino, encantado-¿Qué os pasa?
-Que no encontramos la
salida de esta montaña- dijo Pili con tristeza.
-Yo os conduciré hacia
la salida.
Comenzaron a andar y
cuando llevaban un rato, se oyó un “crac”
Era un caracol.
-Hola
-Hola-contestaron los
tres a la vez-¿Quién eres?
-Soy Sol, el caracol.
-Bueno, ¿Te vienes con
nosotros a continuar la marcha? Queremos salir de esta montaña.
-Vale- dijo Sol.
Cuando llevaban horas
y horas andando, estaban a punto de rendirse.
-No puedo más- dijo
Sol.
-Venga no os
rindáis-dijo Pili-descansemos un poco y mañana seguimos.
Así lo hicieron.
Al despertar Pili y
Mili estaban en su casa descansando, todo había sido un sueño. Un magnífico
sueño de la amistad entre diferentes razas de animales.
Pili contenta por el
sueño despertó a su hermana Mili y le explicaba que este cuento nos ha ayudado
a que podemos ser amigos de moros, indios,…y cualquier persona que pueda ser
distinta a nosotros.
diumenge, 7 d’octubre del 2012
9 D'OCTUBRE
Us deixem un poema de Lluïsa March, molt bonic que explica perquè a l'escut de València hi ha una rata penada.
ROMANÇ DE LA RATA PENADA
Conta una antiga llegenda
que fa més de set-cents anys
a la ciutat de València
el rei Jaume va arribar
disposat a conquerir-la
del poder dels musulmans.
Com que era nit tancada,
a les portes va acampar
i totes les sues tropes
van gitar-se a descansar.
Però enllà de les muralles
vigilaven musulmans
que avisaren els cabdills
del perill del rei cristià.
En una reunió d’urgència
van decidir atacar,
camuflats per la nit fosca,
el campament dels cristians.
Mentre tot es preparava
per l’imminent atac
una rateta penada
contra els tambors es llançà.
Amb les ales colpejava
i les pelles feia sonar.
Va ser tant el rebombori
que el rei es va despertar:
-Què és aquest soroll-cridava-
que no em deixa descansar?
Aleshores la rateta
amb l’ala va assenyalar
el costats per on venien
els exèrcits musulmans.
-Desperteu i prepareu-vos,
soldats meus, per al combat,
que ens ataquen a traïció
ocults en l’obscuritat!
La batalla fou terrible:
tota la nit va durar.
Però a la fi el rei en Jaume,
amb els seus valents soldats,
va vèncer l’exèrcit moro
i conquerí la ciutat.
I quan féu el nou escut,
el gran rei no es va oblidar
de la rateta penada
que aquella nit n’avisà
i amb les aletes esteses
al més alt va posar.
CONTEM CONTES A INFANTIL
Hem encetat una nova activitat: anem a contar contes al xiquets i xiquetes d'infantil de 5 anys. Per parelles, ens preparem un conte i anem a contar-lo, en aquesta ocasió ajudats de titelles. Aquesta setmana han anat Álvaro i Neus de 5é B i Ana i Mario de 5é A a contar el conte del "Cigronet" . Però no és el del -Cigronet, on estàs? dins de la panxa del bou!....No. Aquest diu així:
EL CIGRONET
Hi havia una vegada un home
que s’havia trobat un cigronet i se’l va guardar al sac.
Quan passava per un poble va
oir que tocaven a missa
DONG, DONG, DONG
I es va acostar a una casa,
va cridar i va demanar:
-Senyo ama, què puc deixar el
sac i el cigronet ací mentre vaig a missa?
-Si home, deixe’l darrere de la porta.
El va deixar i se’n va anar a
missa. Però a la casa hi havia una gallina que es va escapar del corral i es va
menjar el cigronet.
Quan l’home va tornar de missa
va veure que el cigronet no estava on l’havia deixat i va demanar:
-On està el meu cigronet?
La dona li va explicar:-és
que la gallina estava solta i se
l’ha menjat.
-Doncs em dóna la gallina o el cigronet, el cigronet
o la gallina, la gallina o el cigronet.
I es va posar tant pesat que
la dóna li va dir:
-Au, enfadós, agafe la
gallina i vaja-se’n d’ací i no torne més.
Quan arribà al poble següent
estaven tocant a missa
DONG, DONG, DONG
I es va acostar a una casa i
va demanar si podia deixar la gallina mentre anava a missa.
L’ama li va dir que la
deixara al corral. L’home la va deixar i se’n va anar a missa, però un porquet que hi havia s’havia menjat la
gallina i va cridar molt enfadat:
-On està la meua gallina?
L’ama li ho va explicar, però
ell no parava de demanar:
-La gallina o el porquet, el
porquet o la gallina, la gallina o el porquet…
I es va posar tant enfadat
que la dòna li va dir: -agafe el porquet i vaja-se’n d’ací i no torne més,
enfadós, més enfadós.
Arribava a un altre poble
quan començaven a tocar a missa i demanà deixar el porquet en una casa.
-Clar home- va dir l’ama-
deixe’l al corral , ja vindrà quan acave la missa a per ell.
Quan va tornar, el porquet no
estava.
-On és el meu porquet?
-Es que al corral tenim un bouet i se l’ha menjat- va explicat
l’amo.
Però l’home no parava de dir:
-El porquet o el bouet, el
bouet o el porquet, el porquet o el bouet…
I tant ho va dir que la dona
li va dir:
-Vinga emportes el bouet i vaja-se’n
d’ací que no volem tornar a veure’l, enfadós, més que enfadós!
L’home va agafar el bouet i
en el poble següent tornà a passar el mateix. El deixà en una casa i se n’anà a
missa.
A la casa hi havia una xiqueta que estava malalta i no
parava de dir:
-Mare vull fetge de bou que
no cou! Vull fetge de bou que no cou!
La mare obrí la panxa al bou
i li tragué el fetge perquè se’l menjara la xiqueta.
En tornar de missa l’home va
agafar el bouet, però el bouet no es movia del lloc.
-Què li ha passat al bouet
que no camina?
La dóna li ho va explicar i
l’home va començar a cridar:
-El bouet o la xiqueta, la
xiqueta o el bouet, el bouet o la xiqueta…
-Emportes la xiqueta enfadós,
però vaja-se’n d’ací i no torne més.
Agafà la xiqueta, se la va
posar dins del sac i se’n va anar.
Passà el mateix al poble
següent i deixà el sac amb la xiqueta en una casa que estaven fent pastes i
l’ama de la casa va preguntar- Qui vol una pasteta?
I la xiqueta que estava dins
del sac va dir:
-Jo, jo vull una pasteta!
En sentir la veu, varen obrir
el sac i va resultar que la xiqueta era neboda de l’ama de la casa, que la va
amagar perquè aquell home no se l’emportara. I en lloc de la xiqueta posaren un
cànter ple d’aigua perquè pesara
més.
Quan va tornar l’home de missa,
va donar les gràcies, es va carregar el sac a l’esquena i se n’anà cap a casa.
Però pel camí va començar a
caure l’aigua del cànter i l’home va dir:
-Xiqueta no et pixes, si et
pixes te tiraré al riu.
Com el cànter no parava e vessar
aigua, l’home es va enfadar i el va tirar al riu, aleshores es va donar conter
que el que hi havia dins era un cànter que s’havia trencat i després de tot
s’havia quedat sense res.
La xiqueta va tornar amb la
seua família i
Conte contat, conte acabat i
qui no alce el cul el tindrà socarrat.
I pel que sembla els va agradar prou!!!!!
Etiquetes de comentaris:
contem contes a infantil,
contes
divendres, 5 d’octubre del 2012
GRÀCIES
Avui estem molt contents perquè hem rebut resposta de la carta que li enviarem al Sr. Alcalde: ja ens han netejat els esbarzers que hi havia al costat de la tanca del nostre pati.
Ara ja podrem replegar les pilotes sense punxar-nos!
GRÀCIES!!!!!!!!!!!!!
Ara ja podrem replegar les pilotes sense punxar-nos!
ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR
Subscriure's a:
Missatges (Atom)