dimarts, 29 de maig de 2012

ADÉU ROSETA!

El curs s'està acavant i Roseta se'n va, Aquest és l'últim poema que ens porta. Ara sou vosaltres els que podeu portar els voltres poemes.


ADÉU ROSETA

S’acaba el curs,
Roseta se’n va,
amb els poemes
i la rosa a la mà.

Poemes d’amor,
de pau, d’amistat,
poemes tristos…divertits,
Alguns, enrevessats.

Poema rere poema
ha anat passant el curs.
tu portaves poemes,
nosaltres el futur.

Adéu Roseta!
No deixes mai
de portar-nos poemes
perquè la poesia
ens ha alegrat la vida.




QUE TRIST!!!

Acave de vore un video molt trist. A més a més està en anglés: no sé quasi res d'aquesta llengua, però entenc perfectament el que diuen. Us el deixe perquè vosaltres sou el futur i vosaltres podeu millorar el comportament i no cometre els errors que els majors hem comés.

http://www.midwayfilm.com/


dissabte, 26 de maig de 2012

HOMENAJE A FEDERICO GARCIA LORCA

Com tots els anys, ara pel mes de maig, la societat Amics de la Vall organitza el cicle "Música i paraula".
De tots els actes, les escoles participem en una vesprada de lectura dedicada a agun escriptor important.  L'any passat va estar dedicada a el nostre Enric Valor i els xiques i xiquetes varem participar representant la rondalla "Joan Ratot". Enguany la vesprada ha estat dedicada a Federico Garcia Lorca. Hem participat alumnes d'infantil i de segon llegint poemes d'aquest autor del qual celebrem                .
La vesprada ha resultat molt entretinguda perquè hem començat veient una representació de "La niña que riega la albahaca" en titelles i després xiquets i xiquetes de totes les escoles i altres persones han llegit molts poemes, acompanyats amb música de guitarra.

Ací us deixe el poema que ha llegit Pau: LA LOLA


  LA LOLA
Bajo el naranjo, lava 

pañales de algodón. 

Tiene verdes los ojos 
y violeta la voz.

¡Ay, amor, 

bajo el naranjo en flor!

El agua de la acequia 

iba llena de sol, 

en el olivarito 
cantaba un gorrión.

¡Ay, amor, 

bajo el naranjo en flor!

Luego cuando la Lola 

gaste todo el jabón, 

vendrán los torerillos.

¡Ay, amor, 

bajo el naranjo en flor!














LLEGIM A INFANTIL

Avui Adan i David han llegit a la classe d'infantil 4 anys el conte de "La gallina Picoreta" i Sandra i Kevin han llegit el conte "El bon somni" a la classe d'infantil 5 anys.


QUÈ PASSA?

Avui Roseta ens ha porta el poema de Marc Granell "Què passa?"



QUÈ PASSA?

Què passa
que ara
el riu
ja no és riu,
la pluja
no plou
i el sol
no somriu?
Què passa
que ara
l'hivern
sembla estiu,
la flor
no fa olor,
l'ocell                               
no té niu?
Doncs passa
que ara
ningú
ja no viu
seguint
la raó,
sinó l'or,
rei altiu.
(Marc Granell )  
        

dimarts, 22 de maig de 2012

VAGA

Avui he exercit el meu dret a la vaga. No vaig a justificar-me. Ja que hi haurà gent que ho enten i altra que no i jo no puc ni vull fer res contra aixó. Sols vull deixar un xicotet testimoni gràfic dels molts que s'hi han vist. Em sembla molt aclaridor.

dissabte, 19 de maig de 2012

POTS DE PLASTELINA

Mireu quins pots més bonics ens han quedat!!!


SEGURETAT VIAL

El dijous per la vesprada varem rebre la segona sessió de seguretat vial consisten en vore un video interactiu i unes classes pràctiques en bicicleta en un circuit al parc de darrere de la parada d'autobús. Va ser molt divertit!!!




LLEGIM A INFANTIL

Aquesta setmana han  anat a llegir a infantil Marta i Naiara a infantil 4 anys i Óscar i Virgilio a infantil 5 anys.
Han llegit un conte anomenat "El pequeño  Motzart".



ESCOLA PÚBLICA

Us deixe un video sobre l'escola pública.

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=1dr1ym1Y6YU

dijous, 17 de maig de 2012

UN MÓN IDEAL

Fa uns dies vig rebre un correu amb un video que representava unes persones en una societat un poc diferent a la que vivim. Sommiar és gratis...però alguna cosa podriem aprendre.
Us deixe l'enlaç
 http://www.youtube.com/embed/nwAYpLVyeFU


dimarts, 15 de maig de 2012

EL MEU POBLE

Avui Roseta ens ha portat un poema que parla del poble



EL MEU POBLE

El meu poble té una plaça
plena d’arbres i de sol
s’hi passeja el senyor alcalde
i també tothom que vol.

El meu poble té una escola
una ermita i un mercat,
tot de cases rialleres
amb flors blamques al terrat.

El meu poble té tavernes
on se beu tan vi com cal;
si la gent fa massa gresca,
també hi ha un municipal!

   F. Bofill, A. Puig i F. Serrat

LLEGIM A INFANTIL

Avui han anat a llegir a infantil 3 anys Iker i Claudia el llibre de "Fábulas populares"





dissabte, 12 de maig de 2012

LLEGIM A INFANTIL

El divendres 11, Miriam i Ainhoa han anat a llegir el llibre "Les aventures de cigronet" a la classe d'infantil 4 anys  i Brais i Marius han anat a la d'infantil 5 anys.

CAMPANYA "SEGURETAT VIAL"

El dimecres 9, varem participar en la primera sessió de la campanya de "Seguretat Vial", organitzada per l'ajuntament.
Manolo, un professor d'autoescola ens va explicar com s'hem de desplaçar quan anem amb bicicleta, o amb cotxe: les senyals luminoses, les proteccions, les cadires, els cinturons...Hem pres nota i ara anem a explicar-ho als nostres pares per a que tots les complim!!!!



LLEGIR PER A SER LLIURES

El poema que ens ha portat aquesta setmana Roseta també ens parla de lectures, en aquest cas de com llegir. De segur que us agradarà.

LLEGIR PER A SER LLIRES


Cadascú el lloc ha triat:
en un sofà confortable,
entre coixins envoltat,
sobre una esponjosa catifa
o a l’ombra d’un emparrat.

Refilat sobre una hamaca,
dins del llit ben estovat,
qualsevol postura és bona
per llegir entusiasmat.


Ana Ballester
                                                         





LLEGIM A INFANTIL

El passat dimarts 8, Naomy i Eric varen anar a llegir el llibre "El quadre més bonic del món" a la classe d'infantil de 3 anys.



LLEGIM A INFANTIL

El divendres 4, Adrián i Mark varen anar a llegir a infantil 5 anys i Alelandro i Paula a 4 anys, dues fàbules del llibre "Fábulas de bolsillo"

CAMPANYA DE SENSIBILITZACIÓ

El dijous, 3 de maig varem participar en la campanya de "Sensibilització sobre les minusvalies" amb una xarrada i visionat d'un video on se'ns explicava quins són els problemes que una persona amb una minúsvalia motórica es pot trobar en un dia qualsevol i també se'ns mostrava com amb solucions sencilles se'ls pot donar solució: una rampa, un ascensor....poden fer possible la participació en qualsevol activitat a una persona que tinga que moure's amb cadira de rodes.

dimarts, 1 de maig de 2012

UNA SIESTA DE DOCE AÑOS

Avui llegint el correu, he trobat un que m'ha enviat una amiga mestra i no he pogut resistir la tentació de penjar-lo ací. La meua amiga deia al seu correu que li semblava increïble que algú parlara així dels mestres. I és que en aquestos moments (i des de fa prou temps) formem part d'una professió que està cada cop menys valorada i trobar una carta així és com quan per fi plou desprès d'una gran sequera.
Hi ha moltes coses certes i interessants en el que diu Carles Capdevila, però hi ha una que m'ha cridat l'atenció i és: com els pares poden deixar els seus fills i filles en mans de persones que no valoren en les que no confien....Vull pensar que els pares que ens aprecien i ens valoren són molts més dels que ens critiquen i menyspreien, però cal que també es facen oir: si ho fan els mestres ens sentirem recolçats i la nostra tasca serà molt més entusiasta i els seus fills ens respectaran, apreciaran i valoraran un poc més.


'Una siesta de doce años' Carles Capdevila / Periodista.



 Educar debe de ser una cosa parecida a espabilar a los niños y frenar
 a los adolescentes. Justo lo contrario de lo que hacemos: no es
 extraño ver niños de cuatro años con cochecito y chupete hablando por
 el móvil, ni tampoco lo es ver algunos de catorce sin hora de volver a
 casa. Lo hemos llamado sobreprotección, pero es la desprotección más
 absoluta: el niño llega al insti sin haber ido a comprar una triste
 barra de pan, justo cuando un amigo ya se ha pasado a la coca.
 Sorprende que haya tanta literatura médica y psicopedagógica para
 afrontar el embarazo, el parto y el primer año de vida, y que exista
 un vacío que llega hasta los libros de socorro para padres de
 adolescentes, esos que lucen títulos tan sugerentes como Mi hijo me
 pega o Mi hijo se droga. Los niños de entre dos y doce años no tienen
 quien les escriba.
 Desde que abandonan el pañal (¡ya era hora!) hasta que llegan las
 compresas (y que duren), desde que los desenganchas del chupete hasta
 que te hueles que se han enganchado al tabaco, los padres hacemos una
 cosa fantástica: descansamos. Reponemos fuerzas del estrés de haberlos
 parido y enseñado a andar y nos desentendemos hasta que toca irlos a
 buscar de madrugada a la disco. Ahora que al fin volvemos a poder
 dormir, y hasta que el miedo al accidente de moto nos vuelva a
 desvelar, hacemos una siesta educativa de diez o doce años.
 Alguien se estremecerá pensando que este período es precisamente el
 momento clave para educarlos. Tranquilo, que por algo los llevamos a
 la escuela. Y si llegan inmaduros a primero de ESO que nadie sufra,
 allá los esperan los colegas de bachillerato que nos los
 sobreespabilarán en un curso y medio, máximo dos. Al modelo de padres
 que sobreprotege a los pequeños y abandona los adolescentes nadie los
 podrá acusar de haber fracasado educando a sus hijos. No lo han
 intentado siquiera. Los maestros hacen algo más que huelga o
 vacaciones, y la educación es bastante más que un problema. Pido
 perdón tres veces: por colocar en un título tres palabras tan cursis y
 pasadas de moda, por haberlo hecho para hablar de los maestros, y,
 sobre todo sobre todo, porque mi idea es -lo siento mucho- hablar bien
 de ellos. Sé que mi doble condición de padre y periodista, tan radical
 que sus siglas son PP, me invita a criticarlos por hacer demasiadas
 vacaciones (como padre) y me sugiere que hable de temas importantes,
 como la ley de educación (es lo mínimo que se le pide a un periodista
 esta semana).
 Pero estoy harto de que la palabra más utilizada junto a escuela sea
 ‘fracaso’ y delante de educación acostumbre a aparecer siempre el
 concepto ‘problema’, y que ‘maestro’ suela compartir titular con
 ‘huelga’.
 La escuela hace algo más que fracasar, los maestros hacen algo más que
 hacer huelga (y vacaciones) y la educación es bastante más que un
 problema. De hecho es la única solución, pero esto nos lo tenemos muy
 callado, por si acaso. Mi proceso, íntimo y personal, ha sido el
 siguiente: empecé siendo padre, a partir de mis hijos aprendí a querer
 el hecho educativo, el trabajo de criarlos, de encarrilarlos, y, mira
 por donde, ahora aprecio a los maestros, mis cómplices. ¿Cómo no he de
 querer a una gente que se dedica a educar a mis hijos? Por esto me
 duele que se hable mal por sistema de mis queridos maestros, que no
 son todos los que cobran por hacerlo, claro está, sino los que son,
 los que suman a la profesión las tres palabras del título, los que
 mientras muchos padres se los imaginan en una playa de Hawái están
 encerrados en alguna escuela de verano, haciendo formación, buscando
 herramientas nuevas, métodos más adecuados.
 Os deseo que aprovechéis estos días para rearmaros moralmente. Porque
 hace falta mucha moral para ser maestro. Moral en el sentido de los
 valores y moral para afrontar el día a día sin sentir el aprecio y la
 confianza imprescindibles. Ni los de la sociedad en general, ni los de
 los padres que os transferimos las criaturas pero no la autoridad. ¿Os
 imagináis un país que dejara su material más sensible, las criaturas,
 en sus años más importantes, de los cero a los dieciséis, y con la
 misión más decisiva, formarlos, en manos de unas personas en quienes
 no confía? Las leyes pasan, y las pizarras dejan de ensuciarnos los
 dedos de tiza para convertirse en digitales. Pero la fuerza y la
 influencia de un buen maestro siempre marcará la diferencia: el que es
 capaz de colgar la mochila de un desaliento justificado junto a las
 mochilas de los alumnos y, ya liberado de peso, asume de buen humor
 que no será recordado por lo que le toca enseñar, sino por lo que
 aprenderán de él.
 Carles Capdevila / Periodista.