dimarts, 31 de gener de 2012

dilluns, 30 de gener de 2012

PLUJA A LA MUNTANYA

Ací us deixem el poema que ens ha portat Roseta aquesta setmana.



PLUJA A LA MUNTANYA

La pluja, a muntanya,
no enganya.
La pluja remulla,
verdeja la fulla,
repinta els alts xops,
i fa més llustrosa
l'esquena dels llops.
la pluja, quan crida,
és la vida.
Refà els caminals,
i els brancams malalts,
i els prats que eren morts;
i els xops creixen alts,
i els llops molt més forts.
La pluja, a muntanya,
no enganya.
La pluja, quan crida,
és la vida.

30 DE GENER DIA DE LA PAU

Hem celebrat el dia de la PAU, com tots els anys, amb tots els companys i companyes de l'escola.
Alguns xiquets i xiquetes de difernets nivells hem llegit poemes, cançons i pensaments sobre la pau.

Hem cantat i hem deixat volars coloms...

dissabte, 28 de gener de 2012

PAU

Aquesta setmana Roseta ens ha portat un poema anomenat PAU. Com ens ha agradat molt anem a llegir-lo el dia 30 en l'acte que fem amb tots els xiquets i xiquetes del Rosario Pérez.

Pau

Els canons, de neu.
Les pistoles, d'aigua.
Els soldadets, de plom.

Que totes les batalles
que les guerres i les pors
siguin a partir d'ara
caducats malsons.

Els canons, de neu.
Les pistoles, d'aigua.
Els soldadets, de plom.
(Isabel Barriel)


 

LLEGIM A INFANTIL

El divendres 27 de gener, continuem amb l'activitat d'anar a llegir un llibre a les classes d'infantil.

Marta i Sandra han anat a la classe de 4 anys a llegir un dels contes que hi ha al llibre "Historias de animales" i Ainhoa i Marius a la de cinc anys han llegit el llibre "Los novios de la ratita presumida"

dimarts, 24 de gener de 2012

ELS TRES PORQUETS

"Els tres porquets" és el conte que Mark i Ana han llegit als xiquets i xiquetes d'infantil de 3 anys.
I cal dir que el llibre que portaven l' havia fet la gemana d'Ana, que està estudiant per a ser mestra. Els xiquets i xiquetes d'infantil estigueren molt atents a la lectura.

divendres, 20 de gener de 2012

NATURA

Us deixe un documental sobre la natura que sé que us encantarà. La música es de Kitaro-Matsuri.

LLEGIM A INFANTIL

Avui hem començat una nova activitat: anem a les classes d'infantil a llegir els contes que més ens agraden.
Els primers en anar han sigut Claudia i Mario que han llegit El Ratoncito Pérez als xiquets i xiquetes d'infantil de 5 anys i Eric i Pau que han llegit El soldadito de plomo als xiquets i xiquetes de 4 anys.
Ens han contat que ha estat una activitat que els ha agradat molt, tant als lectors, com al públic que els escoltava.


UN CONTE D'UN DIBUIX

EL CAVALLET DE MAR

Era una vegada un cavallet de mar que vivia en el fons de la mar de Xilxes.
Al cavallet li agradava nadar, menjar algues, jugar amb la pilota i tirar arena al altres peixos.
Un dia estava passejant amb sa mare per un escull de corall i se va posar a plorar perquè s'havien perdut.
Sa mare li havia dit que no plorara, però el cavallet seguia plorant i plorant.
De sobte va aparèixer molt prop un tauró molt gran i el cavallet i sa mare es varen asustar molt perquè pensaven que tots els taurons eren roïns.
Però el tauró els va preguntar qué els pasava, que volia ajudar-los i la mare del cavallet li va dir que s'havien perdut. El tauró els va dir que els ajudaria a tornar a sa casa.
Els va acompanyar i el cavallet i sa mare es varen quedar molt contents i es varen fer amics del tauró que els havia ajudat.

UN CONTE D'UN DIBUIX

EL COCODRIL

Hi havia una vegada un cocodril gran i verd que tenia la boca molt gran i plena de dents.
Vivía en un riu molt gran en Àfrica.
Li agradava eixir del riu a explorar.
Un dia que estava passejant per un jardí d'una casa que estava prop del riu es va trobar amb la seua germana.
No s'havien vist des de que eren menuts perquè un dia quan estaven jugant, la seua germana s'havia separat de la mare, s'havia perdut i se l'havia trobat una altra família.
Quan es van encontrar van tindre molta alegria i es van ajuntar les dues famílies i varen fer una festa molt gran amb molts regals per a tots perquè estaven tots molt contents.

UN CONTE D'UN DIBUIX

UN PINGÜÍ AMB CAP DE DINOSAURE

Hi havia una vegada un pingüí molt gran i també molt guapo, que vivía al Pol Nord, en un iglú amb la seua mare.
El que més li agradava era explorar i llegir llibres d'altres països.
Un dia el pingüí va anar al desert . Es va trobar un cap de dinosaure i se'l va posar al cap.
Quan la gent el va veure va còrrer per a fugir d'ell. Ningú volia arrimar-se a ell i no li caia bé a ningú.
Desprès es va adormir i va sommiar que unes persones venien poc a poc i li furtaven el cap de dinosaure.
Quan es va despertar ja no tenia el cap de dinosaure...però tampoc estava al deset!
Estava a l'iglú amb la seua mare: tot havia estat un somni!

UN CONTE D'UN DIBUIX

EL POLLASTRE I EL CRANC ERMITÀ

Hi havia una vegada un pollastre molt agradable que li agradava picotejar el blat, vivia a una granja a prop de la mar.Tenia d'amic un cranc ermità.
El cranc era molt simpàtic i divertit i de tant en tant anava a la granja del pollastre i jugava amb ell i amb els seus amics.
Un dia el cranc, sense voler, li va fer mal al pollastre i aquest es va enfadar i va renyir amb ell i li va dir al cranc que no tornara més a la granja.
Però quan va passar un temps tots els animals el feien de menys i varen anar a la mar a buscar-lo.
El cranc li va demanar disculpes al pollastre, varen fer les paus i varen ser amics per sempre.

UN CONTE D'UN DIBUIX

L'ÀNEGUET PATINADOR
 Hi havia una vegada un ànec simpàtic, divertit i alegre al que li agradava ficar el cap dins l'aigua.
L'ànec vivía a un llac a prop d'una pista de patinatge i per aixó ell volia ser un patinador tan meravellós com aquells que ell veia, des del seu llac.
Un dia passejant per allí es va tobar un monopatí i va començar a entrenar-se.
El seu amic el cigne li va preguntar:
-Puc ser jo el teu entrenador?
-Clar que si!- li va respondre l'ànec.
I varen començar a entrenar molt i molt i així l'ànec es va convertir en un patinador professional.
I conte contat, conte acabat.

dimecres, 18 de gener de 2012

UN CONTE D'UN DIBUIX

Recordeu les obres tan expectaculars que varem fer abans de les vacances? Us haviem dit que encara no haviem acabat la feina? Ara, cada equip ha escrit un conte a partir d'allò que veien en les obres.
Ací teniu les històries, segur que us agradaran tant con les obres plàstiques.



UN VIATGE A GALACTICUS

Hi havia una vegada una nau espacial que viajava per l'espai en una misió molt especial: havien descobert un nou planeta i volien saber si allí es podia respirar. El planeta es deia Galacticus.
Quan la nau va aterrar a Galacticus els astronautes varen veure que hi havia moltes naus de molts tipus. Totes aquestes naus eren d'acer. A Galacticus els arbres volaven, les pedres eren de foc...
Un dels astronautes va eixir a investigar. Es va trobar amb un robot que el va portar a una cova.
En la cova hi havia un mostre i darrere un alien. El mostre i l'alien eren amics i varen acompanyar a l'astronauta pel planeta.
Va pendre mostres d'aire i el va analitzar a la nau. Com varen veure que era bo, es varen llevar el casc i varen eixir altra vegada tots a vore com era Galacticus.
Quan van tornar a La Terra, els astronautes varen contar tot el que havien vist a Galacticus i es varen dedicar a contar-ho a tot el món.

EL PI

Roseta ens porta poemes molt bonics...malgrat que un poc difícils de memoritzar. No passa res! anem a llegir-los i a gaudir-los, que d'aixó es tracta!
EL PI
Sóc un pi de llarga branca
molt amic dels meus amics;
no hi ha ocell que mai no estiga
ajocat damunt de mi.
Faig olor de primavera
i d'estiu si molt convé;
la tardor és ma fal·lera
car l'hivern ja diu que ve.
La muntanya a mi m'estima
perquè sempre estic content,
tant si el dia es despentina
com si bufa un fort ponent.
Tinc pinyetes a desdiri
orenetes despistades
que sovint em fan patir
perquè fan animalades.
"Xiu-xiu-piu", diuen a crit
tot piulant esperitades
com si no els tinguera dit
¡que han de ser més "ocellades"!
–¿No veieu que amb tant de crit
no feu més que rebombori?
Feu bondat a dins del niu
o ens fotran fora del barri!
(Andreu Galan i Martí)

dimarts, 17 de gener de 2012

UNA REVISTA DIGITAL PER ALS PARES

Avui us deixe un enlla çper què accediu a una revista digital per al pares.
Es diu Universo UP i m'ha semblat molt interessant.
Podeu trobar articles adreçats a diferents edats i temes.

divendres, 13 de gener de 2012

RESISTIRÉ

Ahir a les 12, els mestres de CEIP Rosario Pérez (i  segurament de totes les escoles  de la Comunitat Valenciana) varem eixir a la porta de l'escola per manifestar el nostre desacord contra les mesures que el gover ha pres per solucionar uns problemes que nosaltres no hem creat. No sols estan retallant les nostres condicions laborals (i no em refereixc al sou sols) també estan retallant la qualitat del ensenyament públic (i sembla que també el privat).
Tot açò ens afecta a tots i totes, educadors i famílies. Tots junts podrem fer alguna cosa abans de que es carreguen el sistema de benestar que tantes lluites ens ha costat. També en el sector privat heu vist com s'estan carregant els drets dels treballadors.
Us deixe un enllaç perquè un poc de "bon rotllo" va molt bé en aquest moment.
Copieu aquesta adreça i enganxeu-la a la barra de dalt.

 http://www.youtube.com/watch?v=nlSxztEXAWI <http://www.youtube.com/watch?v=nlSxztEXAWI>;

dijous, 12 de gener de 2012

RAPSÒDIA HÚNGARA Nº 2

Ací us deixe un video que m'ha agradat molt.
És un video de dibuixos animats que es va fer fa 65 anys i que va guanyar un ÓSCAR.
El gat Tom, amb l'ajuda de Jerry toca al piano la Rapsòdia Húngara nº2, obra del compositor hongarés Franz Liszt (1811-1886).
Enguan es commemora el bicentenari del seu naixement.
Cliqueu  gaudiu una estoneta dels dibuixos i de la música.

http://www.youtube.com/embed/QbxArVlS5tU?rel=0

EL CIRERER

Roseta no s'ha oblidat aquest any nou de portar-nos un nou poema.

EL CIRERER

Caminant per la plana
He vist un cirerer.
Els cabells em tapaven la cara
amb un vent lleuger.
Era petit,
no tenia ni una fulla.
Les flors amb el vent
li relliscaven dels braços suaument.
Jo em preguntava si cireres vermelles en faria
en aquell paisatge sec i planer.
Jo pensava en les cireresi en el bon temps vinent.
Boles de foc
que brillen amb la llum de ponent
seductores per fora
i per dins consistents.
Penjades me les imagino
i amb delit espero que arribi l’estiu.
(Helena Calafell )

dimecres, 11 de gener de 2012

ILUMINADA HABIA DESAPARECIDO


Iluminada habia desaparecido porque Javier habia contratado a dos hombres para que la secuestraran.
Los secuestradores enviaron una carta a Iluminada, que era una invitación para el cumpleaños de Jorge.
Como Iluminada era un poco despistada, no se dió cuenta que era una trampa porque ese dia no era el cumpleaños de su amigo.
Así que hizo un pastel de chocolate como le gustaba a Jorge y se fue al lugar donde decia la invitación que seria la fiesta.
Y nada más llegar, los secuestradores la encerraron en una jaula.

Posibles soluciones
-Ilumninada escapa con su magia.
-Jorge y Natalia encuentran la invitacion falsa.
-Iluminada y Javier hacen un pacto.
-Los árboles avisan a Jorge y Natalia del secuestro.

AUTOR- Claudia Darós
CURSO- 2º primaria
CENTRO- CEIP Rosario Pérez
LOCALIDAD- La Vall d'Uixó
PROVINCIA- Castellón
PAIS-España
TUTORA- Irene Peirats
REF-3233